pel·lícula

Nova York és una pel·lícula, concretament una pel·lícula en blanc i negre (o en color d’aquells mig esbandits que tenen algunes pel·lícules i algunes fotos dels anys 70s).
Guanyaria tots els Òscar, la direcció artística, el decorat, és perfecte, ni una incongruència, res que no siga com ha de ser: els gratacels, les escales d’incendis, el vapor que ix de les tapes de les clavegueres, els dipòsits d’aigua, com sitges, al capdamunt de molts edificis i els taxis grocs. El so també és com ha de ser, cada matí quan em despertava sentia Nova York, el soroll del trànsit, les veus del carrer i les sirenes. Què dir de la banda sonora, l’han escrita els millors compositors del segle passat i l’han tocada i cantada els millors intèrprets, arribats a la ciutat de tot arreu per posar-li música.
Per treballar com a figurant a la pel·li cal camuflar-se entre la gent que camina pel carrer, les instruccions són prou fàcils, et pots vestir com et vinga de gust, si és una escena diürna cal caminar molt, molt de pressa, amb xancletes o amb sabates de taló altíssim, és igual, però cal córrer. A una mà cal dur un got enorme amb alguna cosa per beure que ha de ser o bullint o gelada, cal dur un mòbil (o un iPhon o un blackberry, un mòbil normal d’aquells per telefonar no val) i auriculars a les orelles i dur alguna bossa amb pinta de pesar molt. La part més difícil és que no es pot mirar tot amb la boca oberta (jo ahí fallava sempre, sempre), especialment no es pot mirar cap a dalt, és dificilíssim. Si la escena és nocturna és més fàcil, es pot caminar a velocitat normal i xerrar amb la persona amb qui es camina, però tampoc val mirar-s’ho tot bocabadat, atenció. Ah! a la pel·lícula està prohibidíssim fumar, però és quasi l’única cosa que està prohibida.

Night And Day – Performances By Famous Artists

3 pensaments a “pel·lícula

  1. Jo, M., tanco els ulls i no em costa gens imaginar-me el paisatge, però no sé perquè m’ho imagino tot amb una forta, tremenda, tempesta d’estiu. (NOTA: algú m’havia jurat, fa anys, que em llogaria un piset a Brooklyn. I jo espere, que espere).

Respon a allau Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *