FINS ON HAN ARRIBAT

Us vull explicar un fet que la veritat m’ha fet enfadar bastant. Sóc mare d’un nen de l’escola Dolors Piera. Al costat de la porta d’entrada al centre hi ha, bé hi havia, una muntanya de runa (totxos, ferros, fustes, cables…) de totes les obres (TGV, escola…). També hi trobem al costat d’aquesta, un petit racó buit de terra on es concentra més porcaria i on podem veure el final del enrajolat del carrer, quedant la punta de la rajola al descobert. Farà un mes, un infant va caure al racó picant de cap a la punta de la rajola, amb el nen li van posar set punts, “sort” que van ser set punts, perquè podia haver estat molt més. Desprès del incident es va tenir la iniciativa de fer una recollida de signatures de mares i pares, per lliurar-les al ajuntament i que aquest prengués les mesures corresponents. Els dies van passar i no hi havia canvi, la muntanya de runa seguia allà.

Però la sorpresa arriba el dijous 12, quan veiem que vehicles d’obres entrant el terreny del costat de l’escola, disposats a netejar el que fa mesos van deixar allà. La rematada final arriba el divendres a les cinc de la tarda. La muntanya de runa ja no hi és, el racó de porcaria tampoc i per fer més segura la zona hi ha posat una tanca.

Tot això, perquè el dissabte 14 el conseller Maragall inaugura el centre, i ja sabem que quan aquests personatges venen, tot ha de estar nét i polit. No s’ha de vetllar per la seguretat dels nostres infants si no el fet de quedar bé amb un personatge. Doncs no crec que les coses hagin de ser així. Què necessiten la mort d’un infant per fer bé la feina?

Companyes i companys, quina vergonya!

 

 

Gemma Saumell Castellví

Vilafranca

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *