FACILITADORES DE VIDA

Cada persona és un món, afortunadament, i tots els món amb tots els seus moviments conformen l’univers on tot és estranyament harmònic fins que qualsevol trump acabi per embogir-los i ho retorni tot al big-bang inicial, tot sigui dit. I tanmateix, no hi ha tantes persones en el món com possibilitats d’existència s’insinuen, també benauradament.  Això no obstant, les persones que més queden, que més sentiments i emocions ocupen; les que més s’enyoren, són les que faciliten la vida des del seu estadi més elemental, útil, domèstic, fins al vessant més entremaliat i complex.

És un do, com el de la paraula o de llengües. En canvi, no cal confondre-les, a aquestes persones facilitadores de vida, amb les que tenen el do de gents que, segons els Diccionari Català-Valencià-Balear, és la “gràcia especial o conjunt de qualitats atractives amb què una persona es guanya la benevolència i simpatia de la gent que tracta”. Qui facilita la vida sol partir de la generositat, aterrar en l’empatia i envolar-se i envolar-ho tot amb un cop precís d’humor. Ho acompanya necessàriament de l’escolta atenta i de l’habilitat que cal per donar la volta a la més ínfima incomoditat.

Estranyament, he parat en les persones facilitadores de vida, rellegint un de tants llibres que tenen aquest do, que són amb mi des que som quelcom semblant a una voluntat d’aurora i que no envelleixen ni es desmemorien.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *