Ara mateix contemplo la lluna, arran del mar, assegut al roquissar del barranc.
De tant en tant, una onada m’esquitxa la vestimenta i la Lia torna al meu costat.
He vist que ella també s’embadalia en veure este mar de plata a causa d’una lluna que ahir era plena i que avui, ara mateix, no ho està pas menys que ahir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!