Solcades

I

De sobte, les paraules ja no expresen res. La fosca ha entrat a dins de casa, però a fora encara hi ha claror. A fora, la claror minva. Voldria escapar a la platja, tornar a fotografiar la mar. La mar, avui, portava llana. L’aigua rogenca i el cel blau, gris a l’horitzó. A Llevant. I de sobte, la vespra i la nit i el trànsit de la nacional. Avui el Mossos aturaven els cotxes a l’entrada del poble. A mi no m’han aturat. He anat a casa de la mare, a Ulldecona, i he fet una instància a l’ajuntament. Després he acabat una memòria. Ahir vaig acabar d’excavar al castell de Cervera del Maestrat i dilluns me’n torno a Girona. I el novembre? També he entrat a missa, per cert. En Joan actualizava la cartellera. A missa. Fa molts dies que no vaig a missa. He parlat amb en Toni. Diu que no deixa la feina. Bona notícia. Com passaríem les hores, sense treballar? Treballar és bo si fas el que t’agrada, i jo en este sentit sóc un afortunat.

II

Ara sí, ja és de nit. He renovat el Mac. Ara el teclat és lluminós, la qual cosa no sabeu com agraeixo. Poder escriure a les fosques. Déu meu, quin plaer! Me’n voldria fer tips, d’escriure a les fosques. Tant de bo me’n faci. No he tingut massa temps de potinejar l’ordinador. El necessitava amb urgència per passar la planimetria d’un jaciment. Diuen que la gent prefereix els PC’s, però jo no m’ho penso. El Windows és la cosa més rància que hi ha. Em posa trist. En canvi, amb el Mac fas anar els editors com vols, amunt i avall, posant i treient, sense esperes, sense punyetes. No em regalessiu mai un PC. On va a parar? Alguns diuen, ‘és que els Mac són molt limitats’ i cars, però en realitat és que la seua experiència amb els Mac és el que realment està limitada. ‘És que la pantalla tàctil…’, és que si vul una pantalla tàctil, ja tinc l’iPhone, que sincroniza la mar de bé amb el el Mac. Res, ni punt de comparació.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!