Ahir em referia a les postes de sol des dels secans d’Ulldecona i avui m’abelleix fer-vos esment de les albades a Les Cases. La primera volta que vaig contemplar una albada va ser des de la xalaneta de mon tio. Un dia, quan encara era de nit, va venir a despertar-me mon tio. Anar amb
Avui tots i totes mos deleitem amb les fotografies que la NASA i milers d’aficionats i curiosos d’arreu del món -com jo- fan anar amunt i avall de la xarxa. Prou s’ho val, el fet.
Vam recórrer la serra des d’Alcanar. Quan vaig adonar-me que les gosses tenien més set, quan lo sol ja ho il·luminava tot, vaig vore els arrossars del Delta. Les gosses tenien set, certament, i estaven cansades, tot i que no era l’estiu, encara. Per sort, havia dut aigua per a totes, menys per al
Per exemple, la de perseverar. La que fa referència a la procecussió continuada d’allò que es va començar. Paraules clau: Direcció, esforç, constància, compromís, paciència… Entre d’altres en relació.
Aquesta tarda m’ha trucat l’Albert, el company de la universitat. No som, allò que se’n diu, grans amics, amb l’Albert, però ens hem trucat de tant en tant. Jo li vaig fer descobrir l’àmbit de l’arqueologia i ell m’ha correspost amb una amistat cordial, sincera, que no és poca cosa. Potser per això, sempre que
M’agrada el següent marisc: Los ‘caragols punxents’, los ‘sors’, les tallarines, los ‘capellanets’ i els musclos. Sobretot los musclos. La resta, no, tot i que si tinc gana, cap avall a l’estómac, també. Recentment he conegut un professional del sector del musclo. Del musclo del Delta. Bé, lo musclo del Delta no és cap Denominació
Aproximadament, des del mes de novembre els ‘quadros’ dels arrossars estan secs. Avui, el paisatge del Delta és de color marró, però no passaran més de dos mesos que les 21000 hectàrees d’arrossar es cobriràn d’aigua i es sembraran de bell nou i, quan passem pels camins que fan cap als Muntells, a Sant Jaume,