Solcades

I

I estant acabada la lluna, potser m’enfilaré fins el sol del juliol fins a trobar l’entranya celest que em manté en vida.

I en acabada la lluna i enfilar fins el sol de juliol que un dia em prengué l’entranya que em mantenia en vida, renunciaré a la felicitat de saber-me lliure en aquest cercle de ferits de mort.

I en arribar la vespra pregaré a Déu pels qui hem estat pendents del sol del juliol i per proclamar que el sol de juliol no mos espanta, però preferim la tempesta de l’agost i les llevantades de la tardor. I el delicat plugim de març.

A tu que ara em veus afonat, a tu et dedicaria la prosa més romàntica que puga mare escriure a canvi d’un jorn de calma. A tu que ara em veus afonat, afortunat de tu, a tu et demano que voles alt, que voles fins la clotada on les àguiles nien i els marxicolins perden la calma de dia i de nit. A tu ara et prego que no tingues paciència amb mi i aboques tota la teua ira contra el meu pit i m’arracones fins a no poder humiliar-me més.

II

He plantat dos xiprers -en senyal de benvinguda- a l’olivar de ma germana. Jo sé molt bé perquè he plantat dos xiprers, en senyal de benvinguda, a l’olivar de ma germana, però callo.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!