Pilar Carrera, Eduardo Luque, Nos quieren más tontos. La escuela según la economia neoliberal. El Viejo Topo, Barcelona, 2016, 158 pp. Des de fa algunes dècades, la pensadora Susan George ens ve denunciant el creixent segrest del pensament en la societat globalitzada. Bona part dels intel·lectuals i mitjans resten al servei del poder i
Sostenia Kafka que “un llibre ha de ser la destral que trenqui el mar glaçat que hi ha dins nostre”. El premi Nobel John Coetzee ens recordava que la novel·la esdevenia la conquesta occidental de la individualitat. La lectura silenciosa, aquesta tècnica estranya al llarg d’una història d’oralitat i tradicions àgrafes, ens ha permès la
El passat dimecres, en poc més de dues hores, el Parlament Català va esmenar a la totalitat la una ILP que propugnava una nova llei educativa que tractés de resoldre els principals problemes educatius que té el nostre país. Això avortava de soca-rel un llarg procés de tres , i un menyspreu per les 170
Corria el 1987. En una entrevista, Margaret Thatcher anunciava que «la societat no existeix. Només existeixen individus i famílies”. Contràriament al que es podia suposar, la primera ministra no feia una descripció, sinó que revelava un projecte polític. Al llarg de la seva carrera política, i amb idees radicals, considerava que calia redreçar el rumb
Una de les pensadores més influents de l’actualitat, la periodista i escriptora canadenca Naomi Klein, inicia el seu llibre “La Doctrina del Xoc” poc després que l’huracà Katrina destruís Nova Orleans. La inundació de la ciutat va suposar una un drama des d’un punt de vista humanitari. Des d’una perspectiva política i econòmica, i com
Ara fa uns trenta anys que vaig començar les meves primeres practiques de magisteri. Les recordo com molt agradables, a l’escola Arc Iris, al barceloní barri del Guinardó, al mateix centre que va anar la Mònica Terribas. Llavors era una escola amb vocació de ser molt fresca i innovadora, amb unes estratègies i mètodes molt
En el món de les ficcions televisives, l’educatiu no sembla un dels gèneres més populars. El recent producte de TV3 Merlí, amb un èxit considerable de públic i amb certa divisió d’opinions entre els claustres dels centres públics d’aquest país, ens pot servir per recuperar alguns dels títols –que, com veurem, són heterogenis en interès, perspectiva
Els sistemes educatius com a eina institucional de disciplina social Els sistemes públics d’ensenyament són una creació dels estats moderns. Per això solen actuar com a un instrument al seu servei i tendeixen a reflectir les contradiccions i tensions internes en el sí de les societats organitzades. Convé recordar a més, que els estats actuals
Si mirem en perspectiva, fent servir més el rigor històric que la nostàlgia, podríem dibuixar una línia imaginària qualitativa en què el sistema educatiu del nostre país va millorar des de l’erm franquista fins a culminar la seva millor condició entre finals de la dècada de 1990 i els primers anys del canvi de mil·leni.
A vegades les paraules són tan gastades que perden el seu sentit original, i acostumem a sentir-les com si res, desproveïdes de la dimensió agra de les seves conseqüències. Això passsa amb “privatització”, aquesta pràctica executada pels governs, seguint consignes d’organismes internacionals i directives europees, presentada com a element de modernitat, i que tanmateix és
Fa algunes setmanes vaig estar traduint un article d’un col·lega britànic, en Richard Hatcher, que és professor de pedagogia a la Universitat de Birmingham i activista del National Union Teachers. L’escrit, que tracta d’analitzar els diversos sistemes d’avaluació implantats a Anglaterra i Gal·les pels darrers governs conservadors i laboristes, han fet de l’avaluació una obsessió
Va haver un temps, quan estudiava magisteri, a mitjans dels vuitanta, en què el concepte autonomia escolar s’associava a la idea d’adaptar l’acció educativa a cada context singular. Veníem d’un sistema rígid i centralitzat, a còpia de currículums tancats i insensibles a la diversitat, en què l’educació espanyola esdevenia una fotocòpia de baixa qualitat de
En els darrers anys, la paraula “autonomia” s’ha anat imposant en el llenguatge escolar. Quan servidor de vostès anava a magisteri a mitjans vuitanta, aquest concepte servia per definir la capacitat que podíem tenir els docents a l’hora d’adaptar la nostra acció quotidiana en funció de les circumstàncies. En una època en què es privatitza
Fa alguns anys, en acostar-se aquestes dates, una nena de la classe em feia aquest prec: “No, sisplau, aquest any no vull que em poseu una bossa d’escombraries a sobre”. No, no estem parlant d’una tortura il·legal, sinó d’una crítica subtil al mètode de l’escola per celebrar el Carnaval. Ja se sap, des de fa
Un dels acudits més repetit en aquestes festes de Nadal explica que en aquests nous temps cal replantejar les normes de bona conducta a la taula. A l’esquerra del plat, cal posar la forquilla, mentre que a la dreta, i per aquest ordre, va el ganivet, la cullera i el mòbil. Com em diu un