Si fem una mirada al nostre sistema educatiu, ens adonem d’un fet sorprenent. Malgrat que l’escola concertada de matriu religiosa representa al voltant del 30% del total de centres, ens trobem amb un dels països europeus més laics, on, segons l’enquesta europea de valors, només un 67% dels catalans es consideren catòlics i qualifiquen amb
«La literatura és una expedició a la veritat» Franz Kafka «El coneixement us farà lliures» Sòcrates Des que tinc consciència, primer com a alumne, després al llarg de diverses dècades, com a professor, i també com a pare, he vist qüestionat i criticat el sistema educatiu (i avui no penso tirar la primera pedra, perquè
Els bons amics del Col·lectiu Pere Quart fa alguns mesos que s’han organitzat per defensar una cosa tan bàsica com el manteniment dels continguts de literatura en els currículums dels alumnes. Es queixen, amb molta raó, que la presència de la literatura a les aules és en vies d’extinció. D’una banda, els continguts lingüístics, ortogràfics,
Una de les escasses paraules d’arrels catalanes que s’han estès en altres llengües és “nepotisme”. Expliquen els historiadors que va córrer a la Roma de finals del segle XV a partir de la tendència del Papa Borja de col·locar els nebots (en realitat fills bastards) a la cúria i a les corts europees. Nepotisme seria
El paper le L’OCDE y les estratègies internacionals Mercantilització educativa Xavier Díez En primer lloc, voldria agrair la invitació en debats tan imprescindibles com els d’avui organitzats. Penso que unes jornades com aquestes responen a una constatació contradictòria; una de positiva i una de negativa alhora. Positiva, perquè és mostra que la Comunitat Educativa és
Qualsevol que hagi tingut un mínim coneixement del sistema educatiu coincidirà que, dins el sistema públic, els millors edificis van ser bastits durant la Mancomunitat, i molt especialment durant la República. Fins i tot en plena Guerra Civil molts ajuntaments havien prioritzat els seus migrats recursos a disposar de la seva escola. Aquesta, no es
El suposat procés de participació del projecte “Ara és Demà”, intent del Departament de posar les bases d’un nou sistema educatiu, està esdevenint un fracàs. Ho és, perquè en fa un diagnòstic esbiaixat de la realitat, i perquè tracta d’aportar solucions prefabricades als laboratoris d’idees neoliberals a problemes falsos. Es veu d’una hora lluny que
Qui porti alguns anys en el món de l’educació coincidirà que una de les constants del sistema educatiu és l’impúdic contrast entre la retòrica de les bones intencions i la real impossibilitat d’atendre adequadament els alumnes amb majors dificultats. Quan vaig començar a fer de mestre, cap a finals de la dècada dels vuitanta,
Per encàrrec del Departament d’Ensenyament, el Consell Escolar de Catalunya ha encetat un debat sobre el futur del sistema educatiu de Catalunya. No cal tenir massa imaginació per pensar que es busca crear una mena de full de ruta sobre el futur sistema educatiu de la República Catalana, o en el seu defecte, anar una
M’imagino què passaria si valoréssim la qualitat de la tradició musical de cada país en funció dels resultats anuals del Festival d’Eurovisió: l’Òpera italiana s’enfonsa; el Pop suec es consolida; cal replantejar el folk irlandès; la cançó espanyola s’ha de reformar; el barroc alemany és tendència,… Sona ridícul, no és així? I tanmateix la comparació
La identidad profesional empieza a definirse a partir de los principios de la nueva gestión pública, lo que implicaría un nuevo conjunto de valores y un nuevo comportamiento moral más cercano a una ética empresarial que al tradicional ethos del profesor[1]. En la frase inicial d’Anna Karerina, Lev Tolstoi sostenia que “les famílies felices
El Consell Escolar de Catalunya enceta aquesta setmana un procés de reflexió sobre l’educació dels pròxims anys. A tal efecte, cinc personalitats procedents del món acadèmic han elaborat una ponència cadascú en què es tracten àmbits diversos (els pilars, l’arquitectura, el centre, el professorat, l’alumnat) en el que hauria de funcionar com a una mena
La publicació, aquest mes, de l’Anuari sobre l’estat de l’Educació de la Fundació Jaume Bofill, deixa negre sobre blanc una realitat coneguda i denunciada en més d’una ocasió per un servidor. L’esmentat document situa en un 2,8% del PIB la inversió en educació, tot i que altres càlculs parlarien d’un 2,4%. Es tracta d’una xifra
Dimarts passat vaig tenir la sort de presentar, a Barcelona, un acte públic sobre les polítiques de privatització escolar a Anglaterra. El conferenciant, Richard Hatcher, és un vell conegut a qui ja vaig d’introduir en una altra xerrada, a l’Ateneu Barcelonès, el 2008, i que, en correspondència, em va convidar a parlar sobre el nostre
En els darrers anys, el neoliberalisme s’ha apropiat de conceptes socialment consensuats fins a pervertir-los. En el camp educatiu, és el que ha passat amb el concepte “innovació educativa”, on l’antiga voluntat per superar l’autoritarisme de les institucions escolars i la democratització de les experiències a les aules han passat a ésser colonitzades per tecnòcrates