Haurien d’haver atorgat el Nobel de la Pau a Baixar al-Assad?

mon arab islam proxim orient siria kurdistan golf persic alcora islamisme islamic arabisme Bashar Assad Damasc

Text actualitzar el 2/11/2015
Cada moviment de la comunitat internacional sobre Síria només serveix per a reforçar el poder del president Baixar Al-Assad. Per això suposo que els que voleu fer fora Al-Assad estareu molestos amb el darrer d’aquests moviments, que ha estat la decisió de l’Acadèmia Sueca d’atorgar el Premi Nobel de la Pau a l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques (OPAQ). Ha estat com un reconeixement indirecte als suposats esforços del govern sirià per destruir el seu arsenal. Potser no s’han atrevit a lliurar al president Baixar el premi sencer.

Personalment, sóc partidari de premiar amb la màxima distinció de la Pau només persones i organitzacions exemplars en tots els aspectes de la seva vida. Però com aquest no és el criteri de l’Acadèmia Sueca, a continuació us explico perquè, d’acord amb els seus propis principis, el jurat hauria d’haver premiat la destrucció de les armes químiques lliurant el Nobel al president sirià.

Abans de res, situem-nos:

És evident que la decisió del jurat ha estat condicionada per l’actualitat i els interessos polítics, perquè es va anunciar poques setmanes després de l’atac amb armes químiques de les rodalies de Damasc.

Tanmateix, alguns creuen que l’OPAQ es mereix el reconeixement perquè ha contribuït a la destrucció del 80 per cent de les armes químiques de tot el món. Altres creuen que no, perquè el jurat ha donat el premi pensant en la situació a Síria i, quan es va conèixer la notícia, aquesta organització encara no havia fet res en aquest país. Un tercer grup va més enllà i afirma que, de fet, l’únic que ha mogut fitxa per la destrucció de les armes químiques a Síria és Baixar al-Assad.

Qui pot ser candidat al Nobel?

Segons els estatuts dels Premis Nobel, l’Acadèmia Sueca premia les persones o institucions que han fet alguna contribució especial a la pau mundial, a la resolució de conflictes, la prevenció de guerres, i a la reducció dels arsenals d’armes, especialment les de destrucció massiva. És a dir, alguna d’aquestes coses, però no totes alhora.

Aquest principi s’aplica a qualsevol candidat, independentment de les circumstàncies polítiques. En aquest sentit, l’Acadèmia Sueca no hauria de jutjar ni valorar les acusacions que la comunitat internacional llença contra Baixar al-Assad.

De fet, lliurar el Premi Nobel a una persona determinada no és incompatible amb el fet que el guanyador hagi demostrat estar a les antípodes del que entenem que ha de ser un ésser humà modèlic. Tampoc no es contradiu amb la possibilitat que el guardonat hagi de comparèixer en el futur davant un tribunal internacional. Ja sabeu que entre la llista d’il·lustres pacifistes Nobel hi ha, per exemple, el secretari d’Estat nord-americà Henry Kissinger, còmplice del cop d’Estat de Pinochet a Xile, i responsable de l’ocupació marroquina del Sàhara Occidental, entre d’altres.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic
en la pàgina de subscripció
.


Interessos polítics en joc

Tornant al tema de qui es mereix el Premi Noble de la Pau pels avenços en la destrucció de les armes químiques a Síria, els presidents Baixar al-Assad i Vladimir Putin han estat els autèntics promotors del pla per a la destrucció de l’arsenal sirià. Mentre que l’OPAQ no ha estat responsable de cap decisió i només es dedicarà a implementar el pla.

Alguns opositors defensen el mateix argument que us he exposat per proposar que el Premi sigui pel secretari d’Estat dels Estats Units, John Kerry, i el seu homòleg rus, Sergei Lavrov.

En canvi, bona part dels opositors al règim de Síria critiquen el fet que el Nobel a l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques (OPAQ) implica un cert reconeixement de l’autoritat i la legitimitat d’Al-Assad i premia la seva nova disposició al pacte. Alhora, defensen amb molt bon criteri que la persona a la qual hauria d’haver anat a parar el premi és l’activista afganesa Malala Yusafzai.

Ara us n’explicaré una de bona perquè entengueu fins a quin punt els veredictes del jurat del Nobel de la Pau estan condicionats per les pressions polítiques: les males llengües asseguren que la Malala, que és un model de lluita, perseverança i dignitat davant la tirania dels paramilitars afganesos, s’ha quedat sense premi perquè els Estats Units no volen enfurismar els talibans, ara que Washington prepara la retirada de les seves tropes d’Afganistan.

Es veu a venir que els Estats Units marxaran de l’Afganistan coincidint amb un període de calma, i que la violència ressorgirà més endavant, quan l’opinió pública nord-americana estigui pendent d’una altra cosa. (Finalment, es va demostrar que es tractava d’un rumor, ja que el coratge de Malala va ser reconegut amb el Premi Nobel de la Pau de 2014, uns mesos abans que els EUA es retiressin de l’Afganistan).

Baixar al-Assad guanya

La resta d’arguments contra la decisió de lliurar el Nobel de la Pau a l’OPAQ us els vaig avançar el mes passat en l’article La destrucció de les armes químiques salva el règim sirià. Ja sabeu, amb el pacte per la destrucció de les armes químiques només guanyen Israel, perquè elimina una de les grans amenaces contra la seva seguretat, i el règim de Síria, perquè descarta la possibilitat que es dugui a terme el suposat atac militar nord-americà del qual havien parlat alguns mitjans.

Potser hauria d’afegir a la llista de beneficiats els líders i els ciutadans dels Estats Units i la Unió Europea, que financem els grups armats que han desestabilitzat Síria mentre ens omplim la boca amb històries de lluites democràtiques, quan en realitat, el que volem és un règim dòcil, independentment del seu color. I això és el que tenim ara, per fi, a Damasc.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:


Realitat, somnis, desitjos i ficció en l’anàlisi de Síria

Proposta de solució a la crisi de Síria

Tots els contres de l’atac dels Estats Units sobre Síria

Homenatge a Damasc
Aquesta entrada s'ha publicat dins de arabislam, Síria i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*