Sobre les armes químiques i l’estratègia dels EUA a la guerra de Síria

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Síria alcorà

Ara fa un any, el règim de Síria va reconèixer obertament que disposava d’un arsenal d’armes químiques. El portaveu del ministeri d’Afers Estrangers va declarar a la premsa que les armes químiques i bacteriològiques “estan emmagatzemades i vigilades sota el control directe de l’exèrcit i mai no les usarem, a no ser que Síria rebi una agressió externa”. D’altra banda, fonts properes al govern i el president sirians porten temps assegurant que el règim podria arribar a fer ús d’armes químiques si els rebels posen en perill l’estabilitat dels seus feus de la capital.

Aquesta setmana, tres nuclis de l’àrea metropolitana de l’est de Damasc, un dels quals està situat a només tres quilòmetres del seu centre històric, han estat atacats amb armes químiques. Hi ha mort centenars de persones. Amb aquesta nova operació sobre la població civil, sembla que el règim de Baixar al-Àssad vol anunciar al món dues coses: que és coneixedor que les primeres botes militars estrangeres partidàries del canvi de règim han començat a trepitjar territori sirià, i que això no pensa tolerar-ho. A més, en les darreres setmanes l’exèrcit té molts problemes per a controlar l’avenç dels rebels en els barris de l’est de Damasc.

Per tant, han coincidit en el temps tots els ingredients que amenaçaven de desencadenar un atac d’aquestes característiques. Els motius de l’ús d’armes químiques poden ser diversos, i tots iguals d’importants. Però això no és transcendent. El que compta és que, des del punt de vista dels interessos del règim de Síria, ara com ara se’ls han acabat els arguments i les excuses per a no usar-les.

Els atacs sobre la població civil són d’allò més habituals a Síria i s’emmarquen en l’estratègia del règim de castigar les zones que li costa de controlar militarment, amb un doble objectiu. Primer, allunyar tant com pugui la línia de foc de les àrees sota el seu domini per garantir-ne la seguretat. També, des que va començar la guerra, bombardeja sense pietat les ciutats controlades pels opositors per enfonsar en la misèria la població que els han donat suport i per fer-los impossible la tasca de reorganitzar l’Estat i la societat des de les zones que els rebels anomenen “alliberades”.

A més, en el cas concret de l’atac químic d’aquesta setmana, és la resposta de l’exèrcit als nombrosos intens fallits d’expulsar els rebels de l’est de Damasc. Ho han provat des de mitjan juliol amb una intensa campanya de bombardejos. No se n’han sortit. La incapacitat de les tropes de recuperar aquest territori tan proper al cor del règim és deguda, en bona part, als grans esforços que l’exèrcit concentra en el front de la ciutat de Homs, el control de la qual garanteix la connexió terrestre entre Damasc i la costa mediterrània a través d’un corredor segur.

Els EUA entrenen milicians a Jordània

Pel que fa a la presència de tropes estrangeres a Síria, fa mesos que circula per diversos mitjans de comunicació internacionals que els Estats Units van arribar a la conclusió que, per poder prendre el poder a Baixar al-Àssad i, alhora, evitar lliurar-lo als amics d’Al-Qaida, havien d’involucrar-se militarment en el conflicte.

En un exercici de sentit comú, la Casa Blanca i la CIA van descartar la participació directa a la guerra. Així, van decantar-se per formar persones de confiança que lluitin per ells. Des d’aleshores han donat formació militar i en estratègies de combat a diversos centenars de voluntaris àrabs a la veïna Jordània. Els Estats Units van seleccionar els milicians entre els membres de les guerrilles que no pertanyen a l’entorn d’Al-Qaida, amb la intenció que vagin menjant terreny a les tropes sirianes en l’àrea que va des de la frontera jordana fins a Damasc.

Què guanyen els Estats Units amb això?

    1. Reforcen els grups que són alhora enemics de la dictadura siriana i d’Al-Qaida.
    2. La possibilitat de crear una àrea segura al sud de Síria, una regió totalment alliberada del règim i dels combats, permetria a Washington defensar davant els seus aliats i davant el Consell de Seguretat de l’ONU la necessitat de crear una zona d’exclusió aèria, com el que van crear als anys 90 amb ajuda dels britànics al nord i al sud de l’Iraq de Saddam Hussein.
    3. Els Estats Units disposen d’homes armats sobre el territori que actuen seguint les seves instruccions. Com no són soldats nord-americans, no han de donar explicacions sobre la seva actuació a la premsa, a l’opinió pública ni a la comunitat internacional.

Per cert, Rússia, l’altra gran potència que va passar tota la segona meitat del segle XX estenent la seva influència també a través de tercers, ha ficat cullerada en l’assumpte dels atacs químics i ha assegurat que han estat obra de l’oposició. Personalment, considero que Rússia es dedica a escampar rumors que beneficien el règim de Damasc, tot i que d’entrada sembli que l’atac sigui l’excusa perfecte que estava esperant la Casa Blanca per a justificar allò que porta temps preparant a Jordània. (Sobre el partidisme dels mitjans de comunicació estrangers en la guerra de Síria: La premsa internacional a Síria, al servei de les grans potències). Respecte a això, fixeu-vos que sense l’atac químic, Barack Obama no hauria ordenat mobilitzar vaixells de guerra a la zona.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Amenaces dels Estats Units

Em permeteu un incís de política nord-americana per contextualitzar les amenaces d’Obama? Els seus detractors l’acusen de concentrar-se tant a reforçar la presència de l’Administració i de les estructures d’Estat al seu país, que ha abandonat tota iniciativa internacional. Certament, les actuacions dels Estats Units al Pròxim Orient sembla que van a remolc del que fan i decideixen els altres. Així ha estat fins avui, que Obama ha llençat la primera amenaça clara d’intervenir militarment de forma directa a Síria. Però com ha estat simplement això, una amenaça, paraules que se les emporta el vent, deixem aquest tema i reprenem el fil de les conseqüències de l’atac químic de Damasc.

Finalment, per tancar la ronda de declaracions, la nostra portaveu d’exteriors, la de la Unió Europea ha insistit que “l’ús d’armes químiques per qualsevol dels bàndols a Síria és inacceptable”. No ha dit res de les també mortíferes armes convencionals. Suposo que tot allò que sembli menys perillós que una arma química no supera la línia vermella a partir de la qual a Occident li pugen els colors. Així de diplomàtics som a Europa, que discriminem allò què és ordinari d’allò inacceptable per l’eina amb la qual s’ha perpetrat el crim. No pel fet de si s’ha comès o no un crim.

Xocs al Golan i conflicte al Kurdistan

Circulen rumors que asseguren que la primera avançada de guerrillers proamericans provinents de Jordània ha ocupat aquesta setmana alguns terrenys a la zona desmilitaritzada dels Alts del Golan, i que ha començat a avançar sobre la frontera amb Síria. Quina serà la resposta de l’exèrcit sirià a aquestes noves incursions? Si el règim ha estat capaç d’usar armes químiques sobre un barri de Damasc, és fàcil deduir que ara ja està preparat i disposat per a fer el que sigui contra qui sigui.

Per cert, a l’altre extrem del país s’han reprès els darrers dies els combats entre les milícies kurdes i els grups islamistes de l’entorn d’Al-Qaida pel control de diversos pobles kurds de la regió de Hassaka. La gent en fuig a corre-cuita i, en només dos dies, han travessat la frontera cap a l’Iraq més de 20.000 civils kurds. Els grups opositors sirians no semblen molt preocupats per aquest conflicte. Un portaveu kurd ha denunciat en una entrevista que, fins i tot, algun grup rebel àrab ha justificat els atacs islamistes i n’ha responsabilitzat els kurds, per “voler fer-se independents”.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:


Per què els kurds no participen en la revolta a Síria

Les minories comencen a fugir de Síria

El malentès de civilitzacions

Les lluites pel poder a Turquia es cobren tres víctimes del PKK
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Síria i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*