NY: Primera aproximació

Tot just he tingut esma de fer una volta d’un quart d’hora, perquè la son i el jet lag se’m mengen, però he pogut fer-me una idea de com és Prospect Heights, el barri de Brooklyn (Nova York) on viuré tot aquest mes. A la ronda de reconeixement he comptat cinc cases amb cartells enganxats a les finestres en favor d’Obama, no n’he vist cap sobre la Clinton. També he vist cinc botigues d’alimentació obertes, tot i que és 4 de juliol i gairebé tot és tancat; tres benzineres, un Mc Donald’s, un restaurant xinès, un altre de japonès i diversos llocs de menjar ràpid africà o caribeny. Hi havia molta gent al carrer, però tot i això només he vist quatre persones amb un to de pell clar com el meu, sembla un barri poc divers. Hi ha una cosa però, que m’ha recordat els estius d’infantesa: els grups de gent gran -i no tan gran- que prenien la fresca amb cadires al carrer, talment com les àvies cotorres a Gandesa quan arriba l’estiu.


BCN i NY

Nova York és una ciutat amb moltes normes, no recollir les cagarades de gos pot resultar en una multa de quatre-cents cinquanta dòlars, segons els tres cartells enganxats en fanals que m’he trobat mentre passejava. Però no sé si és una mesura gaire eficaç perquè jo he comptat cinc pasterades marronoses. Sobre el paper, com a mínim, Nova York no té perquè tenir cap enveja de la normativa del civisme barcelonina: tirar un petard al carrer es multa amb deu mil dòlars; pixar en públic, en val dos mil; cardar a la platja pot costar cinc-cents dòlars; fumar en un bar, cent; i tenir la música massa alta al pis pot resultar en una multa de dos-cents cinquanta dòlars.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *