La lectura de la ‘Carta oberta als animals (i als qui se’ls estimen)’ (Sidillà, 2018), de Frédéric Lenoir, em va inspirar un poema innocent, potser gairebé infantil, però sincer. No va ser una lectura fàcil per mi. La bibliotecària ja m’ho advertí. Tanmateix, és una obra necessària que caldria recomanar a tothom i que hauria
L’olivera té dues parades al llarg de l’any: A l’hivern, quan l’esporguem, i a l’estiu, quan es forma el pinyol i l’oliva, pròpiament. A partir de finals d’agost i durant la tardor, el fruit comença a generar totes les seues propietats nutricionals, els polifenols, a mida que va madurant.
El sol s’eixampla a la ratlla de l’horitzó sense deixar rastre de la nit. Gairebé sense adonar-nos-en, reneix l’alba amb aquella subtilesa propia de les coses solemnes, que són les imprescindibles i les que mos meravellen per senzilles i alhora inaccessibles. Abans, el gall anuncià l’aurora: ‘Quiquiriquic!’ Però el carro ja no espera ningú i
‘Sóc la mare de la immensa natura, la senyora dels elements, la soca que origina les generacions, la divinitat suprema… La divinitat única a qui venera tot l’univers sota formes innumerables, ritus diversos i noms diferents… Sóc la reina Isis’.
Beuen els comensals el suc de la pinya mesclada amb taronja a mode de bon postre que el cuiner més jove coneix com endolcir per acabar l’àpat com si fos un regal. Els sucres naturals són els de les fruites, que pels bons paladars són menges senzilles.
Estiu que es plany pels camps eixuts, estiu vençut pels vents del sud. Quatre gotes mal comptades mos han banyat les samarres. I ara esperem, com cada agost, el ball i el most de les festes. Potser el matí es faça llarg i dugue el fred de la tardor. I ací estarem, acompanyats i mandrosos
Delit d’aurores i gebres tènues en la meua pell. Delit del treball de plegar olives i de premsar-les. De l’oli del raig, de l’oli novell d’un dia animós.
La pluja mos ha banyat i abans de tornar a casa hem aturat el cotxe al redol de l’ermita. Hem fet nostra l’oració en esta vespra d’aigua i converses amb pastors. Parlar, passejar, riure, descobrir, acompanyar. Hem traspassat els límits, hem obert les finestres i hem vist el cel emboirat en aquest agost aspre. I