La lectura de la ‘Carta oberta als animals (i als qui se’ls estimen)’ (Sidillà, 2018), de Frédéric Lenoir, em va inspirar un poema innocent, potser gairebé infantil, però sincer.
No va ser una lectura fàcil per mi. La bibliotecària ja m’ho advertí. Tanmateix, és una obra necessària que caldria recomanar a tothom i que hauria de motivar petits i grans debats en tots els nivells de la societat actual.
Hi ha un país possible
on tots els animals
s’entenguin entre ells.
Hi ha un país possible
on puguin viure bé,
on se sentin volguts
i no desprotegits,
mai més desposseïts.
Hi ha un país possible
i aquest ha de ser el món,
aquest espai humà
compartit, depredat.
Espai de respecte,
de ciència i consciència.
Un món en construcció
on prevalgui viure
sense violència,
on tots els éssers vius
mereixin bon tracte.
Hi ha un planeta amb vida
que anhela un altre temps,
el seu temps manllevat
per l’esperit humà.
Ara, adonem-nos-en:
Descobrim els entorns
i recapacitem
en clau positiva.
Un bon gest inspira
milers de bons gestos.
Reconeguem-los tots
i abracem les vides
-totes, totes, totes-
sense cap recança.
La Història ens desvetlla
i cal observar-la.
No són fútils les veus
que el silenci esguerren.
Mos calen més que mai
per albirar el futur.
Invertim en proses,
invertim en nous mots
que ens facin feliços
en els compromisos.
La tecnologia
en mans de la bondat
i de les espècies
-totes, totes, totes-.
Per un futur en pau,
fraternal, més humà,
de tots els animals.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!