Feia dies que la ment em tantalitzava amb aquesta melodia, però no en recordava les referències. Si el meu anglès fos més acceptable n’hauria tret més dades de la lletra i una cerca ràpida al YouTube m’hi hagués dut de cap. Però el cas és que com una revelació, de sobte, he recordat una veu:
En el silenci del bel de les ovelles mares que rostollen a l’ombra dels esbarzers dels marges, la conversa s’ha aturat per romandre en la claror que al migdia anhelavem.
Des del Neolític i fins els nostres dies, en bona mesura el treball en l’agricultura ha estat condicionat pel clima propi de cada estació de l’any i els processos -més o menys canviants- en cada tipus de conreu. A casa nostra, els dies en que es preparava la terra abraçaven els mesos de setembre a
L’impacte de la industrialització arreu d’Europa capgirà l’ordre de tots els costums i hàbits. L’adveniment de la fàbrica, el treball assalariat, la concentració demogràfica als cursos alts i mitjans dels rius, primer, i a les ciutats després, significà una ràpida tranformació de les economies dependents o pròpies de l’agricultura, que fons aleshores fou el centre de totes les coses
Fa dies que suo com un bacallà al sol. Onada de calor, fa molta xafogor, si m’amorro a l’aigua pareixo una sifó. Les cabres i els corders s’apreten a l’ombra de tots los garrofers i no corre l’aire del dret o del revés. On s’ha vist este sol, cada any més desconsol, voldria ser un
No és fosca la nit i no és lluny l’alba que fondrà la mar de tots els colors. Les hores dormen i els camions corren seguint la ruta que els mena al destí. Els gats passegen. La calma és total. Deixo de llegir. Passa un avió. Avui, dimecres. Baixo del terrat i entro a la