Aleshores, passa que allò que intuïes que havia d’ocórrer, senzillament ocorre i de seguit esdevé un silenci blanc al teu voltant, una estona de marbre sense fisures a l’enteniment. S’ha redimit allò que havia de néixer i no cal que ningú et done raons: ho havies previst, sense més misteri, i ara t’adones que la
Escric arraulit en el meu sac de dormir. Esta nit faig vivac a la vora de la serra de Godall. Als seus peus. Fa dues hores que escolto el xot. Tinc son i em sento afortunat per tanta felicitat com sento. Ací, en este racó de món, entre el País Valencià i el Principat, sota
He dedicat lo temps a la família i les gosses. També necessitava passejar per la serra i els oliverars amb la tia Lila, com fa 11 anys enrere. Han passat los anys entre jaciments i pastures, entre les feines del camp i el treball de camp. N’estic content, si miro enrere. L’Aran aviat farà 13