Solcades

Eduard Solà Agudo

Quan la fosca de la nit

16 de febrer de 2021

Quan la fosca de la nit s’endinse ben endins de la serralada on pasturo les quatre ovelles del corral i els marxicolins volin arran de la meua testa, deixaré que l’ànima m’abandone i viatge al futur o a la cambra que habites i em porte el tacte de la teua pell quan aparegue l’aurora als

Llegir més

He vist la farina amb la sang vessada

12 de febrer de 2021

He vist la farina amb la sang vessada escolant-se per l’aigüera de marbre. He vist, damunt de les robes de noces les fotografies menjades pel sol i la humitat de les tardors i els hiverns. Les finestres i les bigues de fusta que Déu ho sap perquè encara no han vençut esguarden l’aurora de cada

Llegir més

Vindran los dies d’una tardor joiosa

10 de febrer de 2021

Vindran los dies d’una tardor joiosa, los dies que tu seras més feliç pasturant pels bancals del coscoll i el romaní. Vindran estos dies que imagino. Vindran les hores i els dies de l’alliberament, de la tardor joiosa, i seras tu qui sembrarà la llavor i del pou del terme qui en tregue l’aigua per

Llegir més

Volen los moixons

8 de febrer de 2021

Volen los moixons, baixa una estrella al meu corralet.   Ganes de plorar dissimulades amb un somriure.   Rere els teus ulls verds un instant de pau es multiplica.   Ganes de somniar una vida plegats als Alps italians.  

Llegir més

Que el silenci m’allibere

6 de febrer de 2021

Que el silenci m’allibere un altre dia, un altre matí. Que l’àguila faça màgia i de sobte comence a tronar i a ploure en estes contrades d’oliveres i garrofers i que el teu record em guie pels camins on vam passejar tot cercant un lloc per follar. Que les nits siguen gèlides, que retornen les

Llegir més