Quan la fosca de la nit s’endinse ben endins de la serralada on pasturo les quatre ovelles del corral i els marxicolins volin arran de la meua testa, deixaré que l’ànima m’abandone i viatge al futur o a la cambra que habites i em porte el tacte de la teua pell quan aparegue l’aurora als
Avui ma filla Aran i jo hem contemplat un cel taronja, encès, mentres plovien i no plovien unes finíssimes espurnes d’aigua. Jo sortia del corral i ma filla, des de fora, jugava a fer moixaines a la Mia, la gata de la masada. Per uns minuts hem hagut de romandre en silenci, meravellats davant d’aquell
He vist la farina amb la sang vessada escolant-se per l’aigüera de marbre. He vist, damunt de les robes de noces les fotografies menjades pel sol i la humitat de les tardors i els hiverns. Les finestres i les bigues de fusta que Déu ho sap perquè encara no han vençut esguarden l’aurora de cada
Vindran los dies d’una tardor joiosa, los dies que tu seras més feliç pasturant pels bancals del coscoll i el romaní. Vindran estos dies que imagino. Vindran les hores i els dies de l’alliberament, de la tardor joiosa, i seras tu qui sembrarà la llavor i del pou del terme qui en tregue l’aigua per
Volen los moixons, baixa una estrella al meu corralet. Ganes de plorar dissimulades amb un somriure. Rere els teus ulls verds un instant de pau es multiplica. Ganes de somniar una vida plegats als Alps italians.
Que el silenci m’allibere un altre dia, un altre matí. Que l’àguila faça màgia i de sobte comence a tronar i a ploure en estes contrades d’oliveres i garrofers i que el teu record em guie pels camins on vam passejar tot cercant un lloc per follar. Que les nits siguen gèlides, que retornen les
Potser sou una persona que per circunstàncies de la vida tens per costum visitar este bloc. Si és així, et dono les gràcies i així mateix et felicito per la sort que tens, sobretot avui, perquè torno a referir-me a les meues patilles. Avui he tornat a ca la Marisol a arreglar-me les patilles. Una