Post on, en directe i minut a minut, analitzo a raig les eleccions municipals i autonòmiques del 27 de maig de 2007. 20:22; Després d’alguns problemes informàtics, em dedico a llegir els diferents resultats. Les enquestes són el que són: serveixen per preveure resultats i marcar tendències, més que no pas a tenir una idea
Una de les coses que es constaten en aquesta darrera setmana de campanya és l?extraordinària despesa feta en cartells, llibres i programes que tenen possibilitats de governar. Gràficament impecables, alguns d?ells ben escrits i redactats, probablement per guionistes professionals, amb un gran treball de Photo Shop i programes similars que abelleixen candidats… Com diria Mikimoto,
Agobiat per múltiples compromisos, en aquesta campanya encara no m?he dedicat a reflexionar sobre les imminents municipals de diumenge. Anteriorment vaig apuntar la possibilitat de votar nul com a protesta davant un discurs (i acció) polític d?encefalograma pla. La veritat és que avui, ara, em trobaria en la cobdiciada categoria de l?elector indecís. No m?estranya,
1882: La policia espanyola s?inventa La Mano Negra, una pressumpta organització conspirativa anarquista que pressumiblement havia de dedicar-se a matar burgesos. Centenars d?empresonats. Centenars de deportats, desenes d?executats. Cap prova. 1897: Procés de Montjuïc. 400 detencions. Diversos morts als interrogatoris, o gent que es torna boja després de tortures horribles. 5 anarquistes executats. Una vegada
Avui a El Punt ha sortit publicat el meu article Independentisme sociològic. Es tracta d’una nova aportació a un estat d’opinió creixent entre bona part de la ciutadania segons la qual s’incrementa el distanciament Catalunya-Espanya, i l’opció de la independència sembla la més assenyada i raonable. L’article té precedents en diversos altres escrits que he
En plena campanya electoral, Zapatero sembla disposat a tornar el castell de Montjuïc que ja ha cedit no recordo quantes vegades a la ciutat. De fet, el president del govern s?ha de posar a la cua, perquè el seu il·lustre predecessor en la tasca de cedir coses robades va ser l?exalcalde Porcioles, que va la
Tot i que no l?he votat mai, sempre he sentit un gran respecte per Paqual Maragall. És més, fins i tot, tenint en compte la meva passió pels personatges ibsenians, quan el sento percebo un sentiment proper a la simpatia. Els personatges d?Ibsen són sempre independents, I no dubten a enfrontar-se sovint contra una massa
En el debat encetat ahir, a instàncies de Xavier Vendrell, i molt em temo, a conseqüència d?uns calçots mal païts, trobo fenòmens interessants. Més enllà de la discussió al voltant d?aquest concepte utilitzat amb tanta familiaritat pel grau de la seva abstracció, ens trobem, per sorpresa, davant la circumstància d?interrogar al país sobre la possibilitat
Acabo de participar en la jornada de suport per a Núria Pórtulas, amb més de dos centenars de persones, la majoria nens i nenes. El meu petit gest de solidaritat contra la flagrant injustícia de l’estat espanyol i els seus fidels servents del Vichy Català, consistirà, d’ara en endavant, de col·locar al subtítol del meu
Un dels errors que, al meu entendre, cometen bona part dels sobiranistes actuals és tractar de justificar l’opció independentista a partir de la ideologia nacionalista. Tenen raó aquells que des dels mitjans de comunicació hegemònics tracten de desautoritzar els partidaris de la independència a partir de la idea que els nacionalismes esdevenen un conjunt filosòfic
Mai he tingut una gran confiança en la qualitat democràtica del meu país. El fet que el règim actual es fundés més l’1 d’abril de 1939 que, com afirma la propaganda, el 6 de desembre de 1978, condiciona un estat de dret que té més d’estat que de dret. Així, Espanya és avui un país
Avui, mentre portava la nena a l’escola, ho he vist enganxat precàriament, en un fanal. Una afirmació negra sobre blanc: jo també sóc anarquista. Fora de context seria difícil d’entendre. En una ciutat com Girona, on les notícies corren més de pressa de boca a orella que per les ones hertzianes, s’entén perfectament.Des que l’audiència
Nota: Article aparegut al darrer número de la revista Barret Picat.Tenia vuit anys quan vaig fer un dels meus primers viatges. Potser el primer del qual en vaig ser plenament conscient, assaborint-lo com a un gran plaer. Avui podria semblar ridícul si confesso la impressió que em va causar aquell trajecte en un d?aquells Talgos
El fracàs de la reforma estatutària andalusa posa de relleu un fet inqüestionable. Allò que la classe política fa per neutralitzar qualsevol atisbe de diferència i asimetria en el si de l’estat, contrasta amb la indiferència majoritària. Els café para todos s’ha traduït en dos fets. Els andalusos ja estan farts de cafè. Als catalans
Avui ha sortit a El Punt el meu article El mal turc. «Derin devlet» és una expressió turca de definició difusa, la traducció de la qual s’acostaria a «Estat profund». Aquest concepte va ser interpretat recentment pel primer ministre Tayyip Erdogan com a «bandes criminals que actuen dins l’organització de l’Estat» per compte propi, al