Estic passant uns dies en un país sotmès a un règim totalitari on l’administració no dubta a silenciar la dissidència i a tancar cadenes de televisió. Encara que hi hagi moros i cristians, no parlo de la riba sud de la mediterrània, sinó al Maestrat, a pocs quilòmetres de la Riera de la Sènia.
Avui he presenciat com se les gasta aquesta dictadura. Aquest matí, a l’habitació del turisme rural on m’estic, em mirava una estona els matins de TV3. Aquesta tarda, tots els canals de la corporació han desaparegut. Els han tintat de negre. Com els mòbils els dies de manifestacions a l’Iran. Com Internet a Egipte i Tunis. Tanmateix, aquí, ben a prop del Principat on declarar-se franquista comporta una visita al psiquiatra, Camps emula Ahmadineiad i no passa res.
El pitjor no és Camps, un dictadorzuelo de tres al cuarto, un Gadaffi més elegant encara que no menys jeta. El pitjor és la nostra indolència i col·laboracionisme. Ens hauria de caure la cara de vergonya de no fer res i deixar abandonats els nostres cosins valencians.
L’actitud de la Generalitat catalana és vergonyosa. No s’ha de pidolar res als nostres Trujillos falleros. Cal actuar! Que no podem comprar una cadena valenciana d’aquestes del Tarot 24 hores? Què no podemn fer el mateix amb els bodrios de cadenes privades hispàniques, i tancar-les fins que no es garanteixi que arreu de l’estat es puguin adonar que no viuen en un país monolingüe? Que no podem posar un repetidor en un vaixell i envair l’espai radioelèctric?
Atès que ja sabem que tenim perduda la batalla de l’opinió pública, que som plenament conscients que, els catalans, ni caurem bé ni serem estimats, només la determinació és el que ens pot raportar respecte. I en això, potser caldria fer uns cursets a Israel, sobre com actuar sempre és preferible a lamentar-se i fer-se la víctima.
El Parlament, per començar, hauria de fer una llei que il·legalitzi tots aquells partits que no condemnin el franquisme, a fi que el PP prengui una mica de la seva medicina. Encara estic sorprès de com no hem tapiat les seves seus. Al cap i a la fi, el Partit Popular, que no condemna la violència totalitària, que practica el totalitarisme dels moros i cristians, cal tractar-lo com un okupa de la democràcia, que reclama llibertat quan tanquen emissores a Veneçuela, mentre que ells mateixos, encara que sigui amb Armanis, es comporta com les més corruptes de les teocràcies magribines.
Com diuen nord enllà,… indignem-nos! I actuem!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!