Espai de Dissidència

Tècnicament, el president Zapatero hauria d’ésser enviat davant d’un tribunal. Les mesures preses en els darrers temps; reforma laboral, congelació de pensions, retallades dràstiques en l’estat del benestar, i la torna, avui, l’allargament de l’edat de jubilació via decret, tot violentant les garanties legals, representa un prejudici infinit als ciutadans espanyols, a fi de satisfer potències estrangeres (financeres, és clar). Les formes dictatorials, la retòrica justificativa al més pur estil de la propaganda dels exèrcits d’ocupació, la implacabilitat contra els més febles, la dictadura dels delinqüents econòmics, la ignorància dels principis ètics més elementals,… tot plegat constitueixen una prevaricació moral, una alta traïció que comet contra la ciutadania espanyola.
Certament, vivim ja immersos en una dictadura. La major part dels nostres càrrecs electes ens han traït d’una manera ignominiosa, i dubto que tinguin el coratge de dissentir o alçar la veu en nom de la decència. Potser caldrà fer alguna cosa més que no anar a votar o fer veure que fem vagues generals d’un dia. Com diria Sergi Pàmies,… se’ls hauria de caure la cara de vergonya. I potser, caldrà ajudar-los.
És una situació molt greu que requereix un combat obert i directe, pacífic per descomptat, encara que no per això menys torracollons, contra aquesta dictadura. Ha arribat el moment de refer assemblees de Catalunya que permetin protagonitzar una altra Transició que permeti fer fora als impostors democràtics, els okupes que s’han fet amb el poder perquè uns partits finançats per les forces obscures del país usurpen la sobirania popular. I a què jurats populars decideixin sobre aquells que ens han traït. I és evident, que Zapatero hauria d’ésser el primer  a donar explicacions de perquè lliurar captiu i desarmat la ciutadania als delinqüents financers.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!