Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Els esdeveniments d’ahir requereixen una anàlisi molt delicada. Acabem
d’assistir a un xoc de legitimitats. D’una banda, les institucions
legalment constituïdes i un Parlament i un president que, d’acord amb
les regles de joc, representen la ciutadania. De l’altra, un sentiment
difús d’indignació, també legítim i força estès entre els catalans,
sobre com de desigualment cauen les conseqüències de la crisi. D’una
banda, és lamentable la manca de respecte exhibida contra els nostres
representants, de l’altra, seria un error desautoritzar un moviment en
què un sector important de la societat catalana s’hi sent identificat.
Tot i que soni a salomònic, sospito que institucions i indignats estan
condemnats a entendre’s. A arribar a un mínim d’entesa, on siguem
capaços de reformar el sistema vigent vers la direcció d’una
democràcia que arribi al terreny social i econòmic. En cas contrari, correm
el risc d’una societat fracturada i una deriva d’imprevisibles
conseqüències.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La majoria de mitjans d’informació ha condemnat els manifestants Indignats que eren ahir al voltant del parc de la Ciutadella de Barcelona -alguns mitjans parlen de dues mil persones i molt de la violència. Ni hi havia dues mil persones ni tots -ni molt menys- eren violents (d’aquests potser n’hi havia dues dotzenes, tirant llarg, i vés a saber, que feien pudor de provocadors “oficials”). Quasi tota l’altra gent volia una sentada pacífica i només corejar consignes.
Però els mitjans -vergonyosa la manipulació de TV3, com altres de l’estat espanyol- només van mostrar les imatges de violència, provocada, com ja he dit i ho pot confirmar la majoria de gent que era allí; no han mostrat en cap moment l’ordre i la participaió correcta a les assemblees, els minuts de silenci dels congregats, ni res de tot el que hi ha de bo en aquests llocs.
O sia, que a veure si d’una vegada els mitjans es tornen més professionals i informen correctament i sense fer judicis ja des dels titulars.
Impossible negociar i entendre’s amb el moviment mentre no hi hagi regles de funcionament clares i conegudes i representants legitimats. On avui diuen blanc demà diran negre i ningú se sentirà forçat a assumir i acceptar compromisos.
Sense responsabilitats (personals, delegades, compartides i com es vulgui) el moviment es desmadrarà i/o serà mnipulat i manipulador.
Els parlamentaris representen els seus votants i cal respectar-los…però paradoxalment el Parlament no representa la ciutadania d’aquests país.
La meitat dels escons hauries d’estar buits. És allò de la “democràcia perfectible” de que parla el president Mas. Què fàcil seria millorar la democràcia, doncs. Pas a pas i sense pausa. Quan ens hi posem?
Què se n’ha fet de l’Enric Duran? Ara fora el moment de la seva reaparició !!
jo_sol-sóc-una-nació-i-per-tant-un-poble-no-hi-ha-res-més_similar-que-una-persona-sola-contra-ella-mateixa…..
per_tant_tinc-tot-el-dret-de-convertir.me-en-estat.
si-la-merda-de-crear_es_basa_en_el-buit-en_la-història-o_en_la_multitut.
aclareixeu-__-quanta-gent-fa-falta-per-crear-un-‘poble’-i-per-tant-un_estat?
2000-5000-10.000.-2milions?
i.res.més.ni.terra.ni.història?
molt.bé….una.sola.persona.pot.crear.un.estat…o.5.o.20…o…unes.quantes.més.o.tota.una.penya..
mateixa.’terra’.diferents.para-estats-del.’benestar’…com..dieu….o…estats…de…cap…a.peus.