Espai de Dissidència

Fets. Finalment és a partir d’una combinació de fets aparentment contradictoris, com es pot fer una lectura de la realitat. Fet número 1. Retallades estil “La Matança de Texas”, que afecten el pinyol de l’estat del benestar. Fet número 2. Qui retalla, com és el cas de Boi Ruiz (amb una mirada que recorda Freddy Kruger) té interessos en la patronal privada. Fet número 3. El dèficit per compte corrent de la Generalitat representarà prop de l’1,5% d’uns pressupostos ja retallats un 10% respecte de l’any passat. Fet número 4. L’estimació de dèficit fiscal actual respecte l’estat representa entre el 7,5-9%. Fet número 5. El missatge electoral de Duran en aquests darrers comicis era que els catalans penséssim amb la cartera. Fet número 6. La invasió de zombies neoliberals dins el govern fa que deduïm, es referien a la cartera dels empleats públics, de metges, infermeres, mestres, mossos, bibliotecaris, administratius o conserges.
En circumstàncies com aquestes, el més raonable és fer com la resta de comunitats autònomes i no retallar. Si tenim un dèficit fiscal d’un 7,5-9% el més raonable seria fer com la resta de comunitats autònomes, com a manera de forçar als altres a fer polítiques d’austeritat que només es fan amb els nostres ciutadans.

La imposició de polítiques draconianes, mentre la resta de comunitats continuen gastant amb una intensitat similar, només serveix per a dues raons. Primera, perquè el Vichy català continuï possibilitant l’espoli fiscal (Catalunya, amb menor inversió pública i el nombre més reduït de treballadors públics s’estreny el cinturó per permetre que Espanya continuï xuclant). Segona, la més probable, perquè en realitat, això de l’austeritat és una excusa. El que vol Boi Ruiz i una part dels consellers de la Generalitat, al dictat de La Caixa, el Grup Planeta, el Santander, l’Opus (Duran, beatificació ja!) i Fundacions com la de Prínceps de Girona (i cunyats) és fer el nostre país a imatge i semblança de Països tan avançats com Geòrgia, Lituània o Xile (paradisos neoliberals on per poc preu pots comprar fuets per tractar amb els teus treballadors com es mereixen, allò que en diuen, reforma laboral)
No es retalla per necessitat, sinó per ideologia. L’austeritat vigent perpetua i justifica l’espoli fiscal i condemna el nostre país a una estèril contracció. I el pitjor de tot, el que havia de ser el govern dels millors recorda un dels pitjors vicis del govenr d’Aznar. Només s’era ferm amb els febles, mentre s’acotava el cap amb el fort. No veig la mateixa contundència i determinació que es fa servir contra els empleats públics a l’hora de tractar amb Madrid. Retallen per decret, i en canvi no tallen amb una capital que ens tracta amb menyspreu. Retallen dues vegades, i de moment ja hem passat de “concert” a “pacte”, la qual cosa significa que després vindrà el “retoc” en forma d’estampeta que li passaran a en Duran, el nostre Pierre Laval calb. Ah! i ja veurem en què queda allò de la independència. Ja se sap, cal pensar en la cartera. Oblidava dir, en Duran, que es tractava de la cartera de Fainé i Brufau.