El present és amor i absència de tardor. Allò de bo de l’estiu és que quan acaben les festes de la Mare de Déu d’Agost arriben los aires de tardor. I jo prego per a que la tardor arribe pronte i mos aporte el caliu de la nostàlgia i la melanconia. I una altra volta
El sol escalfa els còdols de la platja i l’aigua on reposes, asseguda a la voreta. Aquest matí arriba sense pèrdues, no me’n sé a venir encara de la sort que vaig fer escrivin-te demandan-te que vinguesses a fer-me companyia. Perquè així tot és més assenyat, al teu costat, així tot arriba per tancar el
M’escriu un amic per dir-me que ha passat lo dia escodrinyant este bloc meu i que li han entrat ganes d’obrir-ne un de propi. L’encoratjo a que s’anime i n’obre un ací mateix, a MésVilaweb. No ho descarta, tot i que ho faria des de l’anonimat o emprant un pseudònim. Bé, això tant se val.