I De sobte, les paraules ja no expresen res. La fosca ha entrat a dins de casa, però a fora encara hi ha claror. A fora, la claror minva. Voldria escapar a la platja, tornar a fotografiar la mar. La mar, avui, portava llana. L’aigua rogenca i el cel blau, gris a l’horitzó. A Llevant.
Quan entro a ca teua i és migdia, quan sento com la claror penetra a la meua ment i això em du a acaronar els teus mobles i a refugiar-me en les olors de mansana i oli de les golfes. Oh, iaia, no sabria escriure la millor prosa per resucitar-te i tenir-te amb mi i