Cal emprendre el temps d’escriure des dels racons seminals de l’ànima. Cal que creme la lletra i la coma i no parar fins que l’acció ja sigue motiu de penyora i llast. A raig. Com un tornar a la vida. Perdut el recer i fútil tota raó. Com una sentència murri o falsa, descriure. Assenyalar
Vaig sentir a dir que al cor hi ha neurones. Hi ha persones que enlloc de neurones hi tenen finestres, al cor. Això també ho sap la ciència però no es diu. Són les finestres des d’on s’emprenen els vols.
Pos sí, il caldo è arrivato e ci resterà per qualche mese. Quina sort, quina joia. No me’n sé a venir. Domenge. Bar la Plaça de la plaça de Sant Mateu. Refugi. Ombra. Una manera amable d’existir. Granissat de llimona i aigua frequeta com una rosa. Si no m’erro, demà serà dilluns i la calor
Les imatges són de na Maria Tell.