El present és amor i absència de tardor. Allò de bo de l’estiu és que quan acaben les festes de la Mare de Déu d’Agost arriben los aires de tardor. I jo prego per a que la tardor arribe pronte i mos aporte el caliu de la nostàlgia i la melanconia. I una altra volta preparar la campanya de l’oliva, que si l’any passat vos vaig dir que seria bona i vaig encertar, enguany m’heu de creure si vos dic que no xalarem. La saquera. La sequera? Sí, la sequera. A partir d’ara els cultius de secà ja pots comptar que hauran de regar-se amb tractorades d’aigua que farem vindre de qualsevol banda. És una catarsi, cosa de viure, vore i plànyer. No xalarem.
PS. Avui hem tingut reunió los quatre gats de Salvem lo Montsià. Entre flautes i pitos ja feia un segle que no mos trobavem. La fotografia és un instant de la reunió, amb l’Alfredo a l’esquerra i la panxa del famós poeta Manel Mas a la dreta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!