Ho hem pogut veure en directe, i a més de sis mil quilòmetres de casa. La irrupció al capitoli d’alguns milers –no massa– de manifestants blancs, pròxims al president, i sense dissimular una estètica de supremacisme blanc i feixisme, va comptar amb una permissivitat policial que contrasta amb la dura repressió exercida contra manifestants de colors o
L’anunciat anunci de la fugida del rei emèrit, arran de la concatenació d’escàndols, no ens agafa per sorpresa. És més, probablement esdevingui un intent desesperat per tapar l’enèsima via d’aigua d’un règim que va començar a perdre flotabilitat des de principi d’aquest segle. Probablement aquests dies es parlarà a bastament dels motius que han fet
En la deriva preocupant del diari Ara, especialment arran de la mort del seu enyorat director Carles Capdevila, diumenge passat, per fi, es va fer una editorial sobre la dinastia borbònica. Més o menys venia a focalitzar en la figura de l’emèrit la responsabilitat del descrèdit de la monarquia, i per extensió (atès que
Nota: article publicat a Diario 16 el passat 9 de juny Una pandemia recorre España. Y no es precisamente el Covid-19, aunque tenga que ver con la corona. Las últimas semanas, a medida que la intensidad de la crisis sanitaria ha ido bajando de intensidad, la crisis política ha ido escalando peldaños. En cierta manera
Les pel·lícules de Costa Gavras haurien de ser d’obligatori visionat per a estuiants d’història. Almenys, alguns antics alumnes meus de periodisme van haver d’empassar-se’n algunes. D’aquestes, recordo molt especialment “Z”, que explica amb una impressionant habilitat narrativa les maniobres desestabilitzadores que van preparar el terreny al cop d’estat dels Coronels, a la Grècia de 1967.
Amb la crisi sanitària, una esquerra que obeeix per damunt de les seves possibilitats ha comès l’error d’encomanar-se als sectors més reaccionaris de l’estat profund. Una Moncloa, i un govern, que, no ho oblidem, els remenadors de cireres de la capital veuen com una menyspreable colla de suplantadors bolivarians, ha optat per doblegar-se davant els
Un dels llibres de l’any és Feixisme persistent, de la periodista Alba Sidera. L’autora, corresponsal des de fa una bona colla d’anys a Itàlia, ha exercitat la virtut de traduir la confusa i barroca política italiana en un text comprensible. I les seves percepcions són demolidores. L’èxit de Salvini no deixa de representar la culminació
Ens destacava el periodista David Fernández l’estranya coincidència entre l’import del rescat bancari i el buidatge de la guardiola de les pensions. En altres paraules, els bancs, per mantenir el seu poder, han robat als jubilats de demà sense que pràcticament ningú hagi piulat. Que l’Estat sigui un dels més endeutats de la UE tampoc
Avui, aquesta frase de Malcom X sembla més pertinent que mai: “Si no estàs previngut davant dels mitjans de comunicació, et faran estimar l’opressor i odiar l’oprimit.” Els mitjans de Madrid han fabricat, en les darreres dècades, i amb una intensitat descontrolada, una bombolla mediàtica que respon a aquest objectiu: a presentar com a víctima
Una de les primeres coses que va sorprendre els sociòlegs nord-americans en assistir als mítings electorals de Donald Trump era trobar-se amb el típic públic dels concerts de Bruce Springsteen. Encara més, malgrat que el cantautor de Nova Jersey és als antípodes de la filosofia de l’actual president, sembla com si alguns dels seus votants
Nota: Reprodueixo aquí l’article que em va publicar la setmana passada a Diario 16 A muchos, sin duda, les ofenderá la comparación. Sin embargo, aunque la España de matriz castellana y monolingüe no corresponda a los Afrikaaners de Sudáfrica, ni los catalanes son negros, el estado sí se ha dotado de mecanismos legales, jurídicos y
Aquests dies s’ha celebrat el vintè aniversari de la coronació de Mohamed VI, rei del Marroc, i aquesta mena d’esdeveniments serveixen per fer cert balanç. La primera constatació és la decepció respecte a les esperances democràtiques. Al nord d’Àfrica i Orient Mitjà hi havia certa esperança que l’hereu de Hassan II regnés a l’occidental, és
Tenim ja prou perspectiva històrica per qualificar de fracàs la construcció de la Unió Europea. En termes del món casteller, podríem dir que van posar-se bé els pilars, que es van aixecar els pisos massa de pressa i entre grans desequilibris, que amb la Unió Monetària va començar a tremolar, que amb la crisi del
El 1933 Martin Heidegger, el gran filòsof alemany, s’afilia al partit nazi i al cap de poc serà nomenat rector de la seva universitat, la de Friburg. Malgrat que abans ja havia mostrat el seu antisemitisme, no havia tingut cap recança a tenir una estreta relació amb col·legues jueus, o a mantenir una relació amorosa
Nota: Article inicialment publicat a Diario 16 el passat 16 d’abril Para los amantes de las series históricas, una recomendación. Hořící keř es una miniserie checa de HBO que evoca la corrupción moral y la miseria política y judicial de la antigua Checoslovaquia durante el período de la dictadura comunista. En enero de 1969, Jan