Enric Pujol, Josep Tarradellas. El retorn del president (juny-desembre de 1977), DAU, Barcelona, 2016, 502 pp. Com explicava Oscar Wilde, l’única obligació que tenim respecte a la història, és reescriure-la. Com a historiador que, a més de lectures, acumulo certa perspectiva històrica i vivència personal, sóc conscient que una de les històries pitjor escrites i
De tant fer servir la paraula feixisme per desautoritzar l’adversari, aquesta i el que representa, s’ha banalitzat. Entès com el mal absolut, qui té poder i por de perdre’l emet el qualificatiu “feixista”, o “nazi” amb la voluntat d’aixecar un cordó sanitari respecte a les propostes incòmodes. En el cas del nostre país, el fet
És ben coneguda la història de Joseph K, un home detingut de matinada per la policia, portat davant d’un jutge i en una dinàmica d’absurds, es troba jutjat davant d’un tribunal sense conèixer de què se l’acusa, quina llei ha infringit, o quina és la seva sentència. Aquest és el relat de “El Procés”, una
En un món en què tuitter substitueix les barres de bar, està quedant demostrat la veracitat d’una dita que corre per la xarxa: “A Europa, enaltir el feixisme està perseguit. A Espanya està perseguit enfotre-se’n”. Faria gràcia si fos mentida. Tanmateix, un fiscal demana dos anys i sis mesos de presó i tres anys de
Jaume Renyer i Alimbau, Lluís Gausachs i Ramon. Patriota i secretari del president Tarradellas (1954-1977), Pagès, Lleida, 2015, 205 pp. Com en el cas de Joan Estelrich i Francesc Cambó, la biografia d’algun personatge de referència es pot completar a partir de la relació amb el seu secretari particular. Sovint, la trajectòria personal d’aquell
El passat 9 de novembre, tenia classe de l’assignatura d’Història Contemporània amb els meus alumnes de periodisme. La victòria de Trump a la matinada anterior havia generat un ambient depriment. Com no podia ser d’altra manera, vam dedicar els primers minuts per debatre sobre la transcendència del fet i especular sobre les possibles conseqüències. Els
L’historiador Xavier Casals acaba de publicar La Transición Española. El voto ignorado de las armas, en el que resulta ser una obra de referència per comprendre les dimensions i abast de la Transició. Casals, amb un estil ponderat i tractament rigorós, ha disseccionat aquest període històric en base a la dialèctica entre fonts documentals i dibuixa
No sóc gaire expert en temes religiosos. Ara bé, cada vegada que algú planteja propostes que qüestionen l’statu quo, es trobarà amb un exèrcit d’opinadors, polítics i responsables d’una teòrica societat civil repetint fins a la sacietat la paraula “Constitució” a la manera d’allò que el budisme denomina “mantra”. Per als poc avesats en teologia,
Un dels èxits del nacionalisme espanyol ha estat invisibilitzar-se, saber passar desapercebut, reinventar-se després de les exaltacions franquistes. Una de les funcions d’aquest nacionalisme banal que sembla el paradigma d’allò formulat per Michael Billig és combatre la dissidència, o potser més apropiadament hauríem d’anomenar, si tenim en compte el caràcter sagrat i religiós del fenomen,
Recordo aquella nit d’octubre de 1982 en què el PSOE va guanyar, per majoria aclaparadora, les eleccions generals. Aleshores tenia setze anys, i em va emprenyar no haver-los pogut votar aleshores. Es respirava cert ambient d’eufòria. Semblava com si la història es pogués capgirar, com si hi hagués la possibilitat de sortir d’aquella mena de
Una de les grans conquestes del segle passat (només a occident) ha estat la de la llibertat sexual. De fet, l’obscurantisme del fanatisme religiós que s’estén arreu ens resulta un recordatori de les dramàtiques conseqüències del domini de la religió sobre la moral. En vaig ser prou conscient de la transcendència històrica de l’anarquisme quan
Doris Ensinger, Amor y anarquia. Mi vida en Alemania y con Luis Andrés Edo, Icaria, Barcelona, 2016, 463 pp. Entre 1990 i 1994 vaig ser veí d’escala de la parella Luis Andrés Edo i Doris Ensinger. En aquella època, tot just iniciava la meva precària formació d’historiador mentre feia de mestre a Barcelona. Va
Chris Ealham, Vivir la anarquia, vivir la utopia. José Peirats y la historia del anarcosindicalismo español. Alianza, Madrid, 2016, 338 pp. Una de les figures més transcendents del moviment llibertari és Josep Peirats Valls (Vall d’Uixó, 1908 – Borriana, 1989), i encara que de les més conegudes, no prou divulgada o entesa. Potser aquesta no
Des de finals de la dècada de 1990 vaig escriure diversos articles acadèmics i de premsa referits a allò que la dècada posterior acabaria essent el debat sobre la memòria històrica. Els meus treballs sobre la Transició i el bandejament del món llibertari en les històries oficials i oficioses, imagino, devien impulsar a alguna ànima
Tinc certa capacitat d’autoengany, de manera que vull pensar que la idea de fer una exposició sobre memòria històrica on posar estàtues franquistes davant del Born entra dins del regne de les bones intencions… I també, de la ignorància sobre el paper que té la memòria històrica en la seva relació amb les oportunitats presents.