Em recordo prou bé. Tenia catorze anys i la professora de castellà ens va proposar de fer una exposició oral, d’uns deu minuts, sobre un tema de la nostra elecció. Entre la meva afició per Bob Dylan, els Rollings, Jim Morrison, Pink Foyd i altres músics de melenes, esperit rebel i estètica psicodèlica que tractava
Em declaro un fan de les novel·les d’espies, especialment de les escrites per Graham Green i John l Carré. M’agraden les històries ambientades a la guerra freda, amb trames enrevessades, personatges ambigus, operacions inspirades per un maquiavelisme imaginatiu que no sempre surten bé, dobles i triples agents i altes dosis de desencís, desercions, de sexe
Com va passar amb bona part de la meva generació, vaig ser el primer de la meva família a arribar a la universitat. En una dècada de penúries i incerteses com la dels vuitanta, arribar va ser tot un èxit, i en el meu entorn de barri obrer barceloní, gairebé una proesa. De fet, vaig
Abdon Terrades (Figueres el 1812-Medina Sidonia 1856) és considerat com a principal pioner del republicanisme català modern, elegit alcalde de Figueres en diverses ocasions i destacat francmaçó i carbonari, impulsor d’un discurs social i democràtic radical. A la vegada, també és conegut per ser un dels primers escriptors compromesos, autor de la cançó La Campana,
Octubre de 1975. Després de la condemna de les Nacions Unides a Espanya per l’execució d’oponents al franquisme, després que es produïssin incidents arreu d’Europa contra les ambaixades espanyoles, el Caudillo convoca una manifestació de suport a la Plaza de Oriente. És multitudinària, organitzada a partir de l’àmplia xarxa del Movimiento i els seus braços
Joni D. La casa de la selva. Tigre de Paper. Barcelona, 2018, 90 pp. “Un cop més, l’esperança. L’esperança en un futur blanc. Un futur que els allunyés del passat. Aquell havia estat el desig d’aquella generació. Una generació perduda, que va saltar a l’abisme quan va arribar el desencís. (p. 54)” Potser
Francesc Pi i Margall (1824-1901) és un exemple de personatge de referència injustament oblidat. Si haguéssim de valorar molt breument la seva polièdrica personalitat, hauríem de concloure que fou un dels pensadors europeus més brillants del segle XIX, que com bona part de la seva generació, va tractar d’experimentar les seves idees mitjançant la participació
Divendres, 9 de març de 1923 Salvador Seguí coneix perfectament que està amenaçat. Dies abans, tenia prevista una trobada amb Francesc Macià. Un dels seus estrets col·laboradors adverteix tant el sindicalista com el republicà que uns desconeguts els advertien que millor no se celebrés la reunió, perquè Seguí estava en el punt de mira del
En aquests moments estranys en què s’empresona titellaires i rapers, s’envien persones innocents a la presó per delictes imaginaris, es fa abjurar de les seves conviccions a polítics o servidors públics, es denuncien mestres, pallassos, mecànics, locutors de ràdio, activistes socials per delictes d’odi contra un col·lectiu que sol anar armat pel carrer, ens hem
Polònia posseeix el trist rècord europeu de disposar de les fronteres històriques que més s’han bellugat. La seva complicada situació geoestratègica, entremig de dos grans imperis (l’alemany i el rus, a banda de l’austrohongarès), amb moviments de població i neteges ètniques d’una brutalitat de dimensions bíbliques, i l’esquarterament i ocupació reiterades entre els segles XVII
Aquestes darreres setmanes els ministeris de defensa i d’educació estan negociant un conveni segons el qual es reforçaria a les aules la imatge de la corona i les forces armades en l’educació, a còpia d’introduir algunes continguts en els currículums. En certa mesura, recorda que ja vaig llegir en llibres de text dels anys cinquanta,
Pedro Peralta, Minas de Fígols. Una historia de la Revolución Social, Centre d’Estudis Llibertaris Federica Montseny, Badalona, 2018, 95 pp. La tradició memorialística del món llibertàri és llegendària, i això implica que es pugui fer una història social de gran qualitat en la línia del que el clàssic Edward P. Thompson havia reivindicat, perquè ens
Aquests darrers dies he estat llegint el llibre d’un bon amic, el poeta i historiador Ferran Aisa. En Ferran acaba de publicar un volum de més de set-centes planes on explicava un fet no massa conegut de la nostra història: la col·lectivització de la ràdio durant la Revolució de 1936. Una vegada és esclafat el
Els esdeveniments dels darrers mesos han fet que passem per alt una de les efemèrides més transcendentals de l’any, el centenari d’un esdeveniment que, en termes del periodista i testimoni John Reed, trasbalsaren el món, i probablement van condicionar diverses generacions, inclosa la meva: el de la Revolució Russa. Aquests dies he estat revisant algunes
Sostenia Bakunin que els grans imperis només podien sostenir-se mitjançant la violència i el crim, mentre que els estats petits podien ser virtuosos mercè a la seva feblesa. Bakunin fa ja molt de temps que no hi és, encara que si tornés a la Barcelona de 2017 podria reconèixer l’estructura criminal que infecta l’estat espanyol