Des de fa uns quants anys, cada 12 d’octubre envio un correu electrònic amb el provocatiu assumpte que indica el títol del post. La destinatària és la meva amiga, la doctora Susana Mabel López, professora de la Universitat Nacional de la Patagònia, i una manera d?ironitzar sobre el ridícul internacional espantós que suposa la festa
Finals de juny de 1981. Aparcats a la Plaça Garrigó de Barcelona, dins d?un Dos Cavalls vert i atrotinat, el meu cunyat i jo parlàvem, crec recordar, dels plans de l?estiu, mentre que des del cassette Supertramp encetava Fools Oberture. Assegut al seient de l?acompanyant, descobreixo, astorat, que de la finestra oberta emergeix la boca
Jo no cremaré mai la foto de ningú. Em sembla un acte lleig i de mal gust. Que respon, certament, a la llibertat d’expressió, i que puc entendre perfectament en les circumstàncies actuals. Tanmateix, si cremar fotos és lleig, l’article 491 del CP és obscè, i és en l’actual context que l’atac a la monarquia
Aquí trobareu el text complet de la conferència pronunciada ahir, amb motiu de la Diada, al poble de La Cellera de Ter. Tenint en compte que el temps escassejava, vaig haver de fer-ne un resum ràpid. Explicar a un estranger, en poques paraules, el significat de l?11 de setembre, no és senzill. Per a un
L’Ajuntament de la Cellera de Ter m’ha convidat a fer una conferència la propera Diada que penso fer sobre la història de l’11 de setembre com a espai de la memòria -que és com dir la genealogia d’aquesta commemoració. Ja fa alguns dies que la tinc preparada. Avui us en faig un petit tast. Quan
La dimissió voluntària de Xirinacs, com ha passat a molts, m’ha causat una gran impressió i m’ha incitat a pensar i reflexionar. Era una de les persones del país amb major coherència personal i independència política. I això, en una nació prostituïda com la nostra, es paga car. Jo no el vaig conèixer personalment, tot
Fidels a la seva promesa de diumenge anterior, la factoria Calpena-Junqueras, l?han feta grossa. Per acabar la temporada, el programa d?història ficció ?El Nas de Cleòpatra? van fer un interessantíssim ?Si Catalunya aconseguís la independència? en un gran exercici d?especulació intel·lectual. Des de fa uns quants anys, pràcticament no em perdo cap programa del tàndem
La primera vegada que vaig sentir el nom de Carme Chacón va ser en boca del seu avi, Francisco Piqueras ara fa sis anys. El juliol de 2001, quan aleshores dirigia el programa La Memòria Silenciada a Ràdio Contrabanda, vam dedicar-ne un a la revolució del 19 de juliol de 1936. Aleshores tenia vuitanta-un anys,
NOTA: La imatge conté la bandera de la Legión Cóndor. Fixeu-vos que, més enllà de la creu nazi, hi ha els inequívocs colors de la bandera espanyola, i a dalt, a la dreta, un escut que s’assembla al constitucional Corria, si no m’equivoco, l’any 2000. Davant de casa, a uns cinquanta metres, van trobar una
Avui recupero un fragment de l’extens article que vaig publicar a la revista Idees, (núms 28-29), 2006, on faig una interessant descripció del que succeeix i succeïa amb la memòria històrica quan els qui pretenien indagar en les fosses, en teòrica plena democràcia, se’ls multava i empresonava.L’article es diu "Imaginaris contraposats. La doble memòria del
Arqueologia de la Transició (II) (19 de juny) Del magnífic llibre d?Andreu Mayayo La ruptura catalana, Afers, Catarroja 2002, pp. 30-31 extrec aquest fragment, quan se suposa que la democràcia avui tan lloada funcionava tan i tan bé, i esdevenia tan modèlica. «La matinada del 12 de juliol del 1977, a Súria, moria
En ple període d’intoxicació mediàtica on l’Espanya postfranquista rememora i enalteix la Transició, rescato una interessantíssima cançó de La Trinca (abans que fossin abduïts pel costat fosc de la força, altrament dit PSOE) que defineix a la perfecció com ha quedat tot plegat. Per cert, encara que sembli mentida, el text és de 1981. Quan
La nit de diumenge 27 de maig ha mort, a l?hospital de Sant Pau de Barcelona, l?historiador llibertari Eduard Pons Prades. Nascut a Barcelona el 1920 forma part de la generació d?historiadors militants que conjuntament amb Antoni Téllez Solà (1921-2005) i Abel Paz (1921) han renovat la història recent de l?anarquisme al llarg del segle
M’acaba d’arribar la notícia de la persecució d’un historiador gallec especialitzat en la repressió franquista per part de la judicatura espanyola i els franquistes reconvertits, constituïts com a forces vives de Gal·lícia. El comunicat enviat per la CNT de Compostel·la descriu un panorama gens allunyat de les depriments novel·les d’Orham Pamuk. Un investigador és jutjat
Ahir vaig publicar aquest article a El Punt sobre la controvertida qüestió de les identitats nacionals. El debat identitari sembla aparcat, de moment per la implacable lògica del socialisme de partit. Ja veurem quant dura. L’enllaç directe el trobareu aquí. En el fluctuant mercat de valors dels conceptes filosòfics, la idea de Bennedict Anderson que