Espai de Dissidència

Des de fa uns quants anys, cada 12 d’octubre envio un correu electrònic amb el provocatiu assumpte que indica el títol del
post. La destinatària és la meva amiga, la doctora Susana Mabel López,
professora de la Universitat Nacional de la Patagònia, i una manera d?ironitzar
sobre el ridícul internacional espantós que suposa la festa nacional espanyola.
Recordo que al pocs minuts d’haver-nos presentat, l?hivern austral del 96,
desconfiada d?algú que provenia d?un país on manava un tipus tan ridícul com
Aznar, amb empreses tan piratesques com Repsol o Ibèria, em va preguntar què
pensava del Quinto Centenario.

En explicar-li l?anècdota-metàfora
de l?enfonsament de Curro, aquella mascota de l’Expo embarcat en una rèplica d’una caravel·la que la
ciutat de Sevilla va enfonsar poc després de botar-la, no vam poder-nos estar de riure a costa de l?imperialisme
hispànic més absurd.

És ben sabut que els
llatinoamericans en general, i els argentins en particulars, com a individus
cultes, sensibles i intel·ligents consideren la Fiesta de la Raza una
mena de ritual que combina el ridícul més espantós amb l?agressivitat típica de qui està
orgullós de massacrar indis o destruir llengües. I que a més tenen la barra de
fer desfilar un exèrcit que ha tingut com a principal objectiu militar població
civil desarmada.

Si hi ha festes impresentables,
aquesta és la Hispanidad. Aquests dies s?ha parlat molt dels vels islàmics
I com aquests, com la simbologia religiosa s?hauria de prohibir. Penso que la
primera cosa que hauríem d?impedir és una celebració tan ofensiva. No només
per als catalans i bascos, sinó per a tot un continent arrassat per la cobdícia
imperial.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!