Espai de Dissidència

Arqueologia de la Transició
(II) (19 de juny)

Del magnífic llibre d?Andreu
Mayayo La ruptura catalana, Afers, Catarroja 2002, pp. 30-31 extrec
aquest fragment, quan se suposa que la democràcia avui tan lloada funcionava
tan i tan bé, i esdevenia tan modèlica.

«La matinada del 12 de juliol del 1977, a Súria, moria Roc Peralta d?un
tret disparat per un guàrdia civil. Peralta,veí de Manresa, de 28 anys, casat i
amb tres fills, s?hi havia desplaçat amb motiu de la Festa Major. Malgrat les
eleccions, les coses nohavien canviat gaire al poble miner, i menys, la
concepció classista de la festa amb un ball de societat, en què s?obligava els
homes a anar-hi amb corbata i es demanava a les dones els vestits llargs de
nit.

El jove manresà féu costat
al centenar de persones que reclamaven un ball popular, a l?abast de tothom.
L?alcalde no dubtà a cridar la Guàrdia Civil i aquesta tampoc no dubtà a fer
servir les armes per a restablir l?ordre. (…)

Una mort estúpida, sense
sentit, fruit d?una concepció de festa obsoloeta, d?una manera de resoldre els
conflictes, per part de l?alcalde i de la Guàrdia Civil, de la Dictadura. Una
víctima oblidada per la cultura democràtica i fins i tot per les forces
polítiques d?esquerres. I tanmateix, l?assassinat de Roc Peralta mereixeria ser
recollit als llibres de text escolar, tant o més que l?execució de Puig Antich,
com a exemple de la lluita democràtica per la transformació de les festes
majors en festes populars, en un espai públic igualitari, convivencial i
tolerant.»

Sembla que a Manresa
existeix un carrer a nom de l?assassinat. Desconec si a Súria succeeix el
mateix. En canvi, queda clar que l?assassí, si encara es viu, corre lliure com
un jubilat sense càrrec de consciència. Amb la mateixa no-consciència amb què
actuen els membres del poder judicial que neguen a la família Puig Antich el
mateix concepte de justícia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!