Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

9 de setembre de 2007
7 comentaris

Conferència sobre l’11 de setembre

L’Ajuntament de la Cellera de Ter m’ha convidat a fer una conferència la propera Diada que penso fer sobre la història de l’11 de setembre com a espai de la memòria -que és com dir la genealogia d’aquesta commemoració. Ja fa alguns dies que la tinc preparada. Avui us en faig un petit tast. Quan l’hagi pronunciada, i si tot va bé, la penjaré al blog.

"Una història de l’Onze de setembre. De fets, símbols i representacions nacionals"


UNA HISTÒRIA DE L?ONZE DE
SETEMBRE.

DE FETS, SÍMBOLS I REPRESENTACIONS
NACIONALS

Per Xavier Diez

Explicar a un estranger,
en poques paraules, el significat de l?11 de setembre, no és senzill. Per a un
ciutadà europeu o nord-americà que celebra la seva festa nacional el dia de la
seva independència, és difícil fer entendre que en aquest país se celebri el
contrari. La coneixença de Catalunya, evidentment, varia segons la víctima
destinatària. Habitualment qui disposa de coneixements històrics serà capaç de
comprendre l?existència d?una nació sense estat com la nostra, amb una cultura
ben diferenciada, plenament europea i occidental i de gran tradició i
trajectòria històrica, que viu incòmoda en una situació sense un paraigua
institucional que l?aixoplugui, en una permanent hipoteca política.
Malauradament, això resulta poc freqüent, de manera que el coneixement d?altres
estats ve condicionada per l?abundància de tòpics i simplificacions, implica
que l?absència d?un color diferenciat en els mapes polítics es tradueixi en la
ignorància, la sorpresa, i finalment, la confusió.

Probablement
la pròpia idea de celebració de l?11 de setembre contribueix a aquest estat que
impedeix el reconeixement, aquest acte social que permet bastir la
seguretat necessària per poder bastir un estat anímic col·lectiu sòlid. Si bé
des de les modernes teoritzacions sobre la nació; Benedict Anderson, Anthony
Smith, Otto Brunner, Hagen Schulze, Josep R. Llobera o Joan Ramon Resina la
nostra és una identitat inequívocament nacional, les condicions actuals
impedeixen jugar en igualtat de condicions. I tot aquest joc no es basa en el
passat, sinó en el present i el futur.

A diferència del que
s?admet habitualment, Catalunya no és una nació sense un estat, sinó una nació
amb un estat en contra, que persegueix, amb l?acció quotidiana, la seva
dissolució en el marc amorf d?una identitat artificialment construïda. És
evident que encaixat per atzars històrics entre els dos estats amb les
fronteres més estables de l?Europa contemporània, la pròpia supervivència com
espai social, cultural, històric,…propi es fa més que difícil. No és
d?estranyar la comparació amb Polònia. Assetjada per dos imperis amb una llarga
tradició d?intolerància i rigorosa opressió, les possibilitats de conquerir
espais de llibertat només s?han assolit a base de la determinació pròpia i
l?afebliment polític d?algun dels estats que utilitzen les fronteres com a
cadena de subjecció. Polònia assoleix la independència a principis del segle XX
en el moment en què els seus dominadors; Alemanya, Àustria-Hongria i Rússia es
fan la guerra entre ells …i la perden! Conquereix la seva independència més
real el 1989 quan els tsars soviètics, que havien derrotat el Tercer Reich,
perden, per incompareixença, la guerra freda. I francament, dos segles i mig de
dominis estrangers fan una mentalitat nacional patològica on, de tant en tant,
emergeixen els fantasmes familiars, com succeeix en l?actualitat amb els
germans Kazsynski. Catalunya assoleix cotes d?autogovern en moments de fallida
política; la crisi de la monarquia el 1930, el buit de poder provocat pel cop
de 1936 i la descomposició del franquisme a finals dels setanta. Tanmateix, i a
diferència del cas polonès, a Catalunya li ha mancat determinació, o com a
mínim, coherència. Segles de domini també marquen una consciència general no
massa sana. Manca autoestima i sobra la síndrome d?Estocolm. Existeix una certa
indefinició general sobre els objectius a assolir, si és que n?hi ha,
d?objectius. Els símbols juguen aquí la seva carta. En aquest sentit, la
celebració de l?Onze de setembre esdevé una metàfora perfecta de la nostra
indeterminació, d?un estat mental confús, en què no sabem ben bé què som ni què
volem.

(…) continuarà

  1. Amic Xavier -si em permets-
    Hi ha però, una cosa que oblides i coneixes bé, i és entre un 30 i 50 % de gent del país que en viu aliena, i totalment d’esquenes al país, fruit de la immigració dels anys 50-60.
    Moltissima d’aquesta gent amb un nivell cultural més aviat feble, conectats al tomate i la selecciong, i lluny de la cultura popular del país, gent que de la mateixa manera que viu aquí, ho podria fer a la Lapònia o a la Polinèsia, i que fins i tot si m’apures, poc els importa el nostre dèficit d’infraestructures i serveis públics.

  2. Crec que fas un enfocament molt bo del significat de l’11 de Setembre per a la nació catalana. L’any passat jo vaig pronunciar la conferència al poble de Jesús (Baix Ebre) i va ser una experiència genial que recordaré sempre. Quan pengis la conferència, la llegirem amb calma i et direm l’opinió. Bona diada nacional. salut i independència.

  3. Vamos a ver, Diez, me parece que por tu apellido, tus ascendentes fueron los que estaban del lado borbónico en 1714… así que no vengamos ahora con victimismos del tipo "nosotros"… Nosotros no estuvimos, así que no lo sufrimos y, los que lo hicieron fueron tus ascendentes, así que los descendientes de los "verdugos" no pueden heredar el discurso de las "víctimas"… digo yo!

  4. historia, qualsevulla, la fan els homes i dones , la redactan els "escribanos del reino,estado,etc…" i la celebran els politics i mandataris del moment, en principi tots a la vegada i a partir de prendre possesió de les cadires cada vegada menys i la ciutadania s’en va a la platja, pensan anar  a votar  al març

    nosaltres "els altres catalans" també vare’m participar fa 30 anys, llavors 1 milió……i ara?…on es la nova inmigració?….

    visca la catalunya de tots

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!