Nota: article publicat ahir a El Punt Avui. Hi ha un episodi de la història oficial de la transició esborrat deliberadament. Aquesta interessada ocultació respon a la necessitat que no serveixi de precedent, ja que efectivament, en el conflicte entre la societat mobilitzada i els poders fàctics de l’Estat, s’acabà doblegant la voluntat dels poderosos.
Aquest és el manifest que la Xarxa pels Drets Socials de Girona m’ha encarregat i que avui, festa del Primer de Maig, ha estat llegit a la ciutat. CONTRA LA MISÈRIA PLANIFICADA CONTRA LA DICTADURA ECONÒMICA QUE LA POR CANVIÏ DE BÀNDOL “Dels polítics només podem esperar l’engany, l’única revolució definitiva és la que fa
Fa alguns mesos vaig ser convidat a participar en un acte sobre polítiques de solidaritat. Al meu costat, hi havia la representant local de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que imagino, els organitzadors volien presentar com a activisme del present. Per la meva banda, i per la condició d’historiador, de mi esperaven que expliqués
Nota: article publicat aquest mes a la revista Barret Picat Mals averanys és el títol d’una novel·la menor de Gunter Grass. Publicada a principis dels noranta, i en el context de la caiguda del mur de Berlín i el retorn a Europa dels països de l’antic bloc sota supervisió soviètica, narra l’aliança entre dos vidus, ell
Potser no resulta elegant, ni politicament correcte defensar l’escarni public, ni justificar que en l’expressio d’ira ciutadana s’ultrapassin determinades linies vermelles. Tanmateix, s’ha intentat el dialeg, la conviccio, els mecanismes legals, la rao moral… i res. Quan veus com els bancs, amb la proteccio d’un partit politic i un govern cometen crims contra poblacio indefensa,…
Finalment, un jutjat ha ordenat l’ingrés a presó d’Enric Duran, anomenat el Robin dels bancs i que al llarg d’alguns anys va dedicar-se a posar en evidència les pràctiques fraudulentes i poc ètiques que feien servir les entitats financeres. Enric Duran, un informàtic brillant i un dels activistes socials més innovadors i agosarats va aconseguir deixar
Nota. Article publicat a El Punt-Avui La tortura consisteix a anul·lar la voluntat a partir de sotmetre un individu o un col·lectiu a una intensa i perllongada sensació d’incertesa, a fer palesa la vulnerabilitat, a sumir les persones en la inseguretat i a exhibir gratuïtament el poder del torturador. La privació sensorial, la desorientació, la
A Lloret, pràcticament tothom intuïa que s’estava coent. Com a Sabadell. Com a Badalona. O, com arreu. També m’han arribat històries de maletins farcits de bitllets, guardes armats amb Kalashnikovs, contactes al més alt nivell amb polítics de baix perfil… Jo mateix, aquest estiu, mentre cercava un restaurant a la Cala Sa Riera vaig trobar
Nota: Article publicat a l’edició de El Punt-Avui Molts es pensaven que el 15-M havia estat un fenomen passatger, una catarsi efímera desapareguda tan misteriosament com emergí. Tanmateix, els historiadors som conscients que sovint les coses més rellevants són les menys públiques, les presents de manera latent i discreta, manifestades en petits detalls i esdeveniments
El col·lectiu La Solidaritat, grup d’empordanesos i d’empordaneses em va demanar d’escriure el pròleg del Calendari Solidari del proper any. Dimarts passat vaig ser convidat a fer la presentació pública a l’Institut Ramon Muntaner, de Figureres, de manera conjunta amb la Marta Afuera, portaveu de la PAH de les comarques de Girona. Fou un acte
No és cap provocació intel·lectual. El títol d’aquest post és una proposta de definició per al diccionari normatiu de l’IEC. Els fets ho avalen. La gestió privada dels afers públics, com demostra el gang de Sabadell, és obrir la porta de bat a bat a la corrupció. Privatitzar serveis és presentar-se com a paràsit entre
1996. Passo uns mesos a l’Argentina, en un programa universitari d’alumnes de doctorat. Truco, des de Trelew, a la família. La família em truca a mi. La mateixa companyia, Telefónica: de Trelew a Girona, les comunicacions costen tres vegades més que a l’inrevès, i això en un país amb un poder adquisitiu tres vegades inferior
En unes recents declaracions, el president de la Cambra de Comerç de Girona, entre altres coses, acusà els treballadors gironins d’haver perdut “la cultura de l’esforç dels nostres avis” de no ser conscients de la situació actual, de no estar prou preparats, de no voler treballar per pocs diners i els comminà a treballar més
Nota: article publicat a l’edició nacional d’El Punt-Avui De manera pràcticament clandestina, apareixen algunes notícies sobre la gran epidèmia de suïcidis amb la crisi econòmica com a rerefons. L’allau del fenomen, i el seu silenciament, recorden l’època de l’opressió totalitària del comunisme i alguns episodis de l’ocupació nazi. I de fet, l’ambient hi manté nombroses
Primeres eleccions al Parlament de Catalunya, el 1980. Anunci electoral del PSUC. Un grup de treballadores, inequívocament identificades amb granota blava, surt de la fàbrica. Amb una música festiva, desfilen altres imatges en aquesta mena de prehistòria dels espots electorals televisius; un mercat, criatures en un parc, famílies somrients, uns pescadors de la Barceloneta que