Segueixo, amb consternació, les notícies de l?assassinat de cinc catalans i dos bascos, més un traductor iemenita, a la televisió. Descobreixo que, entre els morts, hi ha una mestra del Ceip Taialà, on hi treballa gent que conec. És més, per la descripció i el nom sospito que la víctima podria ser una antiga companya
En aquest post, us passo un article que em van encarregar per a la revista Laiac, de la Intersindical Alternativa de Catalunya, que tot just acaba de sortir.Com podreu comprovar, l’articlet és una mica llarg (50.000 caràcters!). Es tracta d’una resposta a les creences imposades per la propaganda oficial. Té un format poc convencional. Davant
Aquesta setmana s?ha confirmat que la històrica Unió Esportiva Figueres ha estat venuda a un entremat empresarial que traslladarà l?equip a Castelldefels. És una manera d?aconseguir amb diners allò que altres havien mantingut competint. Signes dels temps. La propietat, els diners és central. L?esport, l?èpica quotidiana damunt la gespa no és més que un decorat
Nota; Article publicat avui a El Punt.Les darreres eleccions municipals indiquen que, en la relació amb la nova immigració, alguna cosa grinyola. Quan s’aborda aquesta qüestió tenim la sensació de córrer per un camp minat, perquè hi ha el risc de ser mal interpretats. Molt pitjor resulta mantenir l’opció pel «qui dia passa, any empeny»
Avui surt publicat a El Punt el meu article Perspectives de crisiNingú podria fer acusacions d’alarmisme si exposéssim els símptomes preocupants sobre l’estat de la bombolla immobiliària. Algunes agències tanquen, proliferen teranyines als cartells on s’indica la venda de pisos, i comencen a córrer rumors sobre una imminent caiguda dels preus. Estadístiques elaborades per organismes
Us heu fixat les darreres manifestacions de "pressumptes okupes?". Tota la qüestió dels mossos, kubitans i altres afers em sembla una cortina de fum que oculta una situació encara més profunda. Primera. Jo, que no vaig assistir a la manifestació, i que només m’he de refiar de fonts indirectes, bàsicament la premsa, he estat incapaç
Al barri, en menys d’un mes, he vist com dues immobiliàries tancaven. També percebo com els cartells on s’anuncia la venda d’un pis proliferen, i a alguns, comencen a aparèixer teranyines. Arriben notícies que algunes empreses de vendes obliguen els seus comptables a maquillar resultats i inflar les seves xifres per tal de defugir una
Avui, mentre espero un tren que no arriba, llegeixo un interessant article d?Antoni Puigverd a La Vanguardia. Aquest escriptor empordanès, sempre incissiu, amb la seva capacitat planiana de reflectir la realitat, a mitges entre la literatura i el periodisme, és d?aquests que ens agraden als historiadors, perquè molt probablement, tot estalviant-nos feina, donarà les claus,
Nota. Article publicat avui a El Punt. Llegiu-lo al seu context original aquí.L’insuportable pes del creixementLes patologies mentals, la percepció que el futur ens ofereix horitzons sense esperances, són el preu d’un creixement econòmic inútil. El consum d’ansiolítics i antidepressius s’ha triplicat a la darrera dècada tribuna Historiador XAVIER DIEZ.. Quan Georg Dreyman, un dels
Sóc conscient que aquest post no serà molt ben rebut per a molts. És molt possible que no sigui ben entès, perquè no sempre criticar els mites o les creences majoritàries sol ser ben admès. Tanmateix, en dies com avui, el de la dona treballadora, se sostenen tan idees admirables, com creences poc fonamentades. I
Ho confesso. M’agradaria ser abstencionista, encara que encara no he tingut el valor de ser-ho, de moment. L’urna manté un poder seductor sobre mi, tot i desconfiar obertament de la política de partit, tot i ser conscient que el meu vot, com diria Trotski, anirà a parar a la paperera de la història. Si més
Els meus lectors habituals s’hauran adonat que fa una desena de dies que no he fet cap post. Imaginen bé. Unes breus vacances terapèutiques que impliquen també obviar durant una setmana el meu bloc. I, després d’obligacions familiars i personals, passat l’any nou vaig fer una escapada amb la família a París. Feia divuit anys
M’ha arribat aquest missatge que circula per internet amb la convocatòria de demà per a les manifestacions contra l’especulació immobiliària: el robatori del segle. El testimoni, tot i no ser comprobable és totalment realista. De fet, s’assembla força a la meva història personal. La nómina de mi padre en diciembre de 1979 era de 38.000
Avui he publicat aquest article a El Punt, sobre l’especulació immobiliària. El trobareu en la seva plana original si punxeu aquí Una coneguda anècdota explica que el pare del president Kennedy, un poderós home de negocis de Wall Street, va entaular una conversa informal amb el seu enllustrador habitual. L’home, que mentre realitzava la seva
La passada setmana em va arribar l’informe trimestral L’estat de la societat, de la Fundació Catalunya Oberta, realitzat a base d’enquestes entre persones informades a Catalunya. El vaig trobar a la bústia com esperava, perquè jo mateix he estat una d’aquestes 368 persones enquestades. (Es considera persona informada qui compleix 7 de 13 requisits diferents,