La meva amiga Marianne Brull, ànima de Ruedo Ibérico, i que amb el seu ull clínic d’editora, des de fa molts anys recopila tot allò interessant que circula per la xarxa, em reenvia la convocatòria general que circula per internet d’una vaga general (revolucionària?) contra el capital, responsable veritable de la crisi que es ve
Tenia molta raó avui en Vicent Partal en palesar la fragilitat de la nostra societat globalitzada. L’increment sobtat i sense límits del gasoil ha provocat un conjunt d’efectes que posa en evidència l’absurd de les premises sobre les quals és fonamentada; creixement il·limitat, desregulació, excessiva mobilitat del capital, nul respecte per l’individu… Voldria expressar una
La directiva aprovada ahir amb nocturnitat per la Comissió Europea, permet els diferents governs incrementar la jornada laboral fins a les 65 hores. Tot i que aquesta encara ha d’ésser aprovada pel Parlament i que això implica que cada govern tindrà la llibertat d’aplicar-la o no segons la seva conveniència, la mesura és ben simptomàtica
Aquesta setmana una de les notícies més comentades fou la proposta de la consellera Geli de contractar, amb caràcter d’urgència, facultatius estrangers. La raó adduïda era la preocupant carència de professionals de la medicina en un moment en què hi ha entre un i dos milions més de resdidents al Principat, respecte només fa una
Nota: Article publicat a “El Punt“, ahir divendres. Falsa prosperitat Ara, quan sembla que la crisi comença a afectar també l’estadística, faríem bé d’examinar un període recent que no sembla que hagi servit per a altra cosa que permetre l’acumulació a uns pocs. Realment ha estat un temps de prosperitat? tribuna Historiador En caure el
Avui, primer de maig, més que una festa és una incitació a reflexionar sobre l’evolució econòmica i social del moment. I hi ha poques coses millors que el manifest que les organitzacions alternatives als “agents socials oficials” han donat a conèixer avui a Girona, que us transcric a continuació. E nguany les organitzacions sotasignants hem
En una ocasió, un amic escocès, em va dir que Margaret Tatcher havia estat pitjor que Hitler. Davant el meu gest escèptic va reforçar amb arguments la seva categòrica asseveració. Tatcher va fer quatre coses que tots els bombardejos de la Luftwaffe no van arribar a aconseguir. La primera, carregar-se la puntualitat del ferrocarril, la
Aquests dies de Setmana Santa he deixat abandonat el bloc. La invitació a presentar el meu llibre El anarquismo individualista en España, 1923-1938, a la llibreria Gatazka, de Bilbao, amb entrevista radiofònica inclosa, va servir per aprofitar el temps i fer una visita a Euskadi, país que sempre té molta tirada per als catalans, i
No és infreqüent en converses privades amb responsables municipals sentir lamentar-se dels problemes amb les empreses contractades per les administracions locals. Tasques de manteniment, recollida d’escombraries o seguretat, abans realitzades per funcionaris municipals, han passat a ser externalitzades a mans d’empreses que subcontracten maquinària i treballadors i, en una espiral de difícil control, acaben deteriorant
Vergonyós i lamentable el tractament mediàtic d’un dels conflictes laborals més enquistats dels darrers temps. En comptes d’explicar el rerafons de la qüestió, obligació d’ètica professional, al meu parer, dels periodistes, es destaquen efectes secundaris que serveixen per tapar les causes. Incidents aïllats, batusses són elevats a la categoria de notícies, mentre que el gabinet
Segons el diccionari de la GEC, dues de les acepcions del terme “demagògia” ens indiquen: “segons el concepte aristotèlic, forma impura de govern democràtic que consisteix a exercir el poder a profit de les masses” i “estat polític en què el govern és lliurat a la multitud”. No és difícil arribar a la conclusió que,
En aquests darrers mesos les manifestacions de sectors cristians i conservadors a favor de la família han proliferat. Des d’un temps ençà, aquells nuclis que semblaven quedar fora dels espais públics, perquè se suposava que les protestes al carrer semblaven patrimoni d’allò que anys enrere es denominaven esquerres, han reclamat el seu dret a dissentir.
Finalment, s’estan complint les profecies. Després d’anys d’engreix a les xifres macroeconòmiques, la realitat de l’antidesenvolupament s’està complint. El capitalisme de casino acaba de mostrar els seus límits. La caiguda generalitzada del mercat financer, és una resposta immediata al model neoliberal dels darrers anys. Com a historiador que he llegit a bastament sobre el crash
Els informatius constaten darrerament una important conflictivitat laboral. Acomiadaments a empreses addictes a les externalitzacions, vagues de serveis públics pel deteriorament causat per descapitalitzacions, protestes per horaris abusius. L’última, present a Girona, és la dels enterramorts, els quals es queixen, amb raó, d’uns horaris laborals impossibles. Jo em pregunto… com és que una qüestió tan
A la globalització, la política és la continuació de la guerra per altres mitjans. Aquesta reflexió l’acabo d’extreure de Temps líquids, darrer llibre de Zygmunt Bauman. Expressa a la perfecció la situació actual i el que succeeix a l’ara i aquí. En el present, el neoliberalisme és una guerra de rics que roben a les