La passada setmana em va arribar l’informe trimestral
L’estat de la societat, de la
Fundació Catalunya Oberta, realitzat a base d’enquestes entre
persones informades a Catalunya. El vaig trobar a la bústia com esperava, perquè jo mateix he estat una d’aquestes 368 persones enquestades. (Es considera persona informada qui compleix 7 de 13 requisits diferents, i jo complia amb tots ells).
Com qualsevol informe d’aquestes característiques, amb voluntat de radiografia social, té els seus punts forts i febles, essencials i prescindibles, i, certament, no li falta interès.
Ara bé. Quan em vaig trobar amb el qüestionari, a finals de la primavera passada em vaig trobar, -i ara que ho he fullejat ho acabo de confirmat- que la metodologia científica de l’estudi queda invalidada per una tendenciositat en les formes de moltes de les preguntes formulades i en l’objectiu polític i estratègic d’aquesta fundació que, a grans trets, no tinc altre remei que qualitificar de
catalanista- neoliberal, d’aquestes que tant entusiasmen Xavier Sala Martín, i que acaben essent estèticament de la mateixa qualitat que la seva indumentària. És a dir, cara, i alhora, ridícula.
Em quedo amb dues idees generals:
La primera, la manera sobre com un estudi científic, propi d’un
lobby neoliberal català tracta de justificar el desmuntatge i privatització els serveis públics a travers d’estudis pretesament científics a base de preguntes capcioses. A l’hora de valorar el sistema educatiu o sanitari públic es fan preguntes de l’estil; "Fins a quin punt vostè està d’acord amb aquesta afirmació: El sistema actual d’assignació de centres a l’hora de fer la matrícula escolar limita la capacitat dels pares per triar centre educatiu?", o " a l’hora de fer la matrícula escolar, els pares haurien de tenir informació precisa sobre el funcionament i els resultats obtinguts pels diferents centres educatius, com ara el parcentatge de fracàs escolar, el parcentatge d’aprovats a la selectivitat, la nota de la selectivitat o l’estabilitat del professorat?" Això, bàsicament significa la intromissió de determinats ítems que de forma subtertícia estan exigint sistemes de gestió empresarials, basats en la competitivitat, que no persegueix la qualitat del sistema educatiu, sinó que sol·licita blindar a les classes mitges dels pobres i immigrants, que són qui acaben llastrant les estadístiques ja conegudes del fracàs, o que acaben demanant la conversió d’escoles per a classes mitges i mitges altes en negocis subvencionats per l’estat. Per què no han fet preguntes de l’estil; Creu que l’administració hauria d’invertir el mateix parcentatge de recursos en educació pública que la Unió Europea (6% del PIB, enfront del 3,57% actual)? Creu que l’estat ha de subvencionar els ordres religiosos i determinades sectes com l’Opus sota la fórmula de concerts educatius? Considera que el sistema comprehensiu (escola inclusiva) que inspira l’estructura actual del sistema educatiu és preferible o no als antics sistemes meritocràtics?, o, creu que els alumnes amb fracàs escolar han de tenir una atenció realment individualitzada i a mida?, o seria partidari d’una normativa que impedís la creació de guetthos escolars, distribuint l’heterogeneitat social i cultural entre tot el conjunt escolar? Senzillament, repugnant. Aquests liberals disfressen de científic les seves intencions materialistes més crematísitiques.
Una segona conclusió, aquesta vegada positiva. Per primera vegada veig una pregunta clara sobre temes nacionals i estatus polític.
"Fins a quin punt vostè està d’acord amb aquesta afirmació: Si una Catalunya independent fos membre de la Unió Europea, jo votaria a favor de la independència:
Totalment d’acord: 42,4 %
Més aviat d’acord: 24 %
Més aviat en desacord: 18,6 %
Totalment en desacord: 15 %
És a dir, un 66,4 % sí, un 33,6 % no. És important perquè és la primera vegada que ho veig reflectit en una enquesta feta sota paràmetres científics.