Espai de Dissidència

Us heu fixat les darreres manifestacions de "pressumptes okupes?". Tota la qüestió dels mossos, kubitans i altres afers em sembla una cortina de fum que oculta una situació encara més profunda.
Primera. Jo, que no vaig assistir a la manifestació, i que només m’he de refiar de fonts indirectes, bàsicament la premsa, he estat incapaç d’esbrinar quins eren els lemes de la manifestació. Es protestava contra Construmat? Es defensava l’okupació? o simplement es clamava contra l’especulació! Eren tots okupes, o hi havia també empleats de La Caixa, professors, mares de família i mileuristes diversos indignats perquè han de pagar per zulos preus de castells del Loira?
Segona. Les xifres. Pel que tinc entès, la xifra de la policia s’acosta sospitosament a la sempre exagerada dels organitzadors, al voltant d’uns cinc-cents. Si ens atenem a les imatges, per sumar a aquesta xifra cal comptar els uniformats, i aquells que sense anar amb uniforme hi eren entre els manifestants
Tercera i darrera…

Us heu fixat que pràcticament hi havia més policies que manifestants? Jo no sé que passa. Quan hi ha una manifestació de mestres, jubilats, forners o obrers de la construcció, no passa absolutament res. Quan es tracta de protestar contra l’ídol del totxo, l’estat fa tot el possible per intimidar els dissidents. Francament, això em recorda a les manifestacions de l’oposició a Putin en una democràcia popular. Es pot protestar contra tot, no contra els Déus de l’especulació. Es dimonitza la dissidència contra aquest estat de coses. Com a la Rússia Soviètica, la Nomenklatura de l’ordre del ciment és capaç de qualsevol cosa, manipulació orwelliana inclosa, per evitar que se’ls destapin les vergonyes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!