Oi?

Què s’ha de fer amb els premis literaris? Així que una colla de gent de lletres aproximadament informada ens trobem, sobretot si és en un marc informal, tendim a trinxar els premis, a denostar-los i a reclamar-ne l’extermini. Però, si som capaços de mirar-nos-ho amb una òptica una mica global, n’hi ha per tant? No se’n pot aprofitar res de res, a favor de la presència i el prestigi dels escriptors i la lectura? […]

(més…)

Segur que hi ha qui troba que després de sis mesos de presó i de 155 estem retuts, que semblem vençuts. Però la meva impressió és que, en realitat, ara mateix acumulem energia, en molts moments des de la ràbia, sempre amb una paciència exemplar, esperant que es presenti l’oportunitat de posar-la, tots plegats, al servei de la república. Que l’oportunitat es presenti o, més aviat, que sapiguem trobar el moment de crear-la. Així mirava de descriure-ho amb el mail obert d’aquest dilluns: […]

(més…)

Un altre article sobre els mantres de la nostra vida pública, política i mediàtica, quotidiana: l’ús que entre tots hem anat fent del concepte “separació de poders” i dels termes “independència judicial” no ajuda a entendre res del que passa ni del que fem, només ens ho embolica tot cada dia ina mica més. I així miro d’explicar-ho: […]

(més…)

El Blog de l’Escola de Llibreria i el Blok de BiD em publiquen simultàniament un comentari del darrer estudi sobre hàbits de lectura i compra de llibres encarregat per la Federación de Gremios de Editores de España. Hi dic això:

(més…)

Trobo irritant aquesta mecànica que imposa determinades expressions al discurs públic, expressions que amb la pretensió de crear consensos en realitat neutralitzen la mirada crítica i acten com esyabuladors intel·lectuals i polítics. I deu ser perquè m’irrita tant que tot sovint acabo agafant alguna d’aquestes expressions i miro d’esquarterar-la. Com en el darrer mail obert la subjecció a la legalitat vigent, simplement per seure a parlar, subjecció que ara pretenen donar per descomptada.

(més…)

L’últim mail obert presentava una carta no del tot imaginària a un company, a un amic, de C’s. Va ser interessant veure quina mena de comentaris motivava, entre la incredulitat i una certa invitació al desdeny. Bé, la qüestió és que a dia d’avui C’s té el suport electoral que té: són entre nosaltres i en molts casos esperen ser rebutjats, i alguns provocaran fins a ser-ne, per poder carregar-se de raons. Entre les mentides que els alimenten hi ha, sempre, un gust perillós per les profecies autocomplertes.

(més…)

La revista Qüestions de vida cristiana va publicar, cap al 2014, un monogràfic dedicat al silenci, i em va demanar que hi aportés la conversa amb un poeta. L’escollit va ser Màrius Sampere, per raons que els qui l’han llegit podran deduir fàcilment, i la recullo ara aquí en homenatge: […]

(més…)

Què és i què esdevindrà el nou president de la Generalitat? Un titella de Puigdemont? El president d’Arrimadas i d’Iceta? M’ho preguntava al mail obert del dilluns que Quim Torra va esdevenir molt honorable. I ja deveu imaginar a quines conclusions hi arribava.

(més…)

La república ha estat proclamada o no ho ha estat? Jo sóc dels que creu que els passos fets l’últim mes d’octubre no són només simbòlics. Que creen realitat. I que depèn sobretot de nosaltres, dels ciutadans de la república naixent, que aquesta realitat s’imposi fins a ser reconeguda per tothom. En l’últim mail obert miro d’explicar-m’ho.

(més…)

Al mail obert del darrer dilluns miro d’esbrinar què deu voler dir, ara i aquí, eixamplar la base social de l’independentisme, de la república, i com hauríem de mirar de fer-la créixer.

(més…)

No esteu cansats de tantes mentides, de tanta manipulació, de tanta tergiversació que es fa dels fets que vivim? Jo sí, però he decidit agafar-m’ho sense descans i mirar de no deixar d’explicar les coses tal com les he vicut, tal com les entenc, tal com crec que són. Per no acceptar que se’ns imposin més falsedats. Com quan es parla dels cèlebres dies 6 i 7 de setembre.

(més…)

No sé si hauria escrit exactament el mateix si ja hagués estat públic, quan vaig preparar l’últim mail obert, el serial Telva, en què la princesa Arrimadas, després de segrestar els salons del palau del Parlament per mostrar la seva ànima tan nua com la pot mostrar —confessant la dèria adoctrinadora en què ha convertit el seu matrimoni amb aquell ànima càndida que, afirma, ha fet caure del cavall de l’independentisme—, ho ha negat tot i ha afirmat que la revista havia comès un error que corregiria, cosa que després Telva ha refusat de ple. O potser sí. Al capdavall, què es pot esperar d’una mentidera?

(més…)

L’últim mail obert proposava, a partir de les escenes protagonitzades fa uns dies pel president Torrent, reflexionar una mica sobre què considerem “mala educació”, sobre si mereixen aquest qualificatiu determinades respostes polítiques i, també, sobre la pròpia capacitat crìtica quan observem aquestes situacions i hi reaccionem. En aquests termes: […]

(més…)

El mail obert d’aquesta setmana intenta agafar per les banyes un dels toros que ens empaiten. Me n’he sortit? Si ho he de valorar per les reaccions, sobretot les dels que se senten al·ludits i insultats —ni que no ho siguin—, he de concloure que prou.

(més…)

Al mail obert de dilluns passat mirava de reflexionar sobre el punt on som i com hi hem arribat. I sobre cap on hem d’anar. Una setmana després continuem en el mateix estat d’espera…

(més…)