Oi?

Aquest mail obert va aparèixer dilluns 21 de gener, pocs dies després de la constitució de la mesa del Parlament i deu dies abans de la sessió d’investidura fallida. I, si fos a fer, avui l’escriuria exactament igual. Avui sembla que el fals realisme, digueu-ne possibilisme potser, s’ha imposat una mica més. I a l’altra banda ja veieu quines són les reaccions: els hem vençut, aquest és el camí, repressió i aplicació injusta de la llei. Doncs no.

(més…)

Al mail obert d’aquest dilluns vaig gosar aventurar què passarà els pròxims dies, les pròximes setmanes, més aviat des d’una barreja còmoda entre anàlisi de la realitat i desig. Tot i que sembla que algunes de les hipòtesis que jo donava per certes van apareixent com a possibilitats que es tenen en compt, diria que encara ningú no coincideix amb la qüestió ara mateix bàsica, que ho ha de condicionar tot: el temps autonòmic s’ha acabat. L’Estat —l’únic Estat que de moment impera aquí— no permetrà que ens tornem a autogovernar. I encara menys amb l’actual correlació de forces al Parlament. L’endemà del 21D ja és una evidència que a Espanya la democràcia és com la humitat relativa, que depèn de les temperatures i les pressions…

(més…)

L’últim mail obert de l’any que acaba d’anar-se’n va ser una carta de Nadal per al conseller Quim Forn, publicada per Vilaweb al costat de tres cartes més, una per cadascun dels nostres presos polítics. La meva feia així:

(més…)

El mail obert d’aquest dilluns donava, si calia, raons per escollir bé la papereta que cadascun de nosaltres dipositarà el pròxim dijous 21 de desembre dins l’urna que li correspongui. O, potser més exactament, les raons per desestimar quatre de les set candidatures a priori amb possibilitats d’obtenir representació parlamentària. No hi donava raons per triar entre les tres opcions republicanes. Ni en donaré: la meva aposta és que totes tres apleguin el màxim nombre de vots i que sumin, si pot ser a terços, la majoria més àmplia possible. Amb la confiança que, si ho aconseguim, no tindran altra elecció que continuar fent passos per donar cos a la República ja proclamada.

(més…)

Encara no hem entrat en campanya i la magnitud de la mentida, la manipulació i la tergiversació ja es multiplica per molt. I això que venim de ben amunt. Com hem de valorar, si no, el relat que ha construït la jutgessa Lamela, amb el concurs inestimable del fiscal Maza, casualment ara traspassat? D’aicò parlava el mail obert d’aquest dilluns. Per anar a raure a una conclusió antiga, però no pèr això menys contundent i vigent: l’única manera d’abordar un debat polític és fent política. I deixar-lo en mans de la justícia hauria de ser —diguem-ho, va— fins i tot un delicte. D’omissió, si voleu.

(més…)

Vivim una lluita que és feta, especialment, de paraules. I massa sovint les petites victòries, i per tant la percepció que el balanç et va a favor o en contra, provenen de l’èxit dels conceptes que es llancen al vol. Ara mateix, trobo que sentim massa vegades la paraula fractura: ens l’han etzibada ells, i si l’acceptem sense discutir-la també decantem la balança a favor seu. Què n’hem de dir, de la pretesa fractura social? Al mail obert d’aquesta setmana jo proposo, per exemple, això: […]

(més…)

El meu mail obert d’aquest dilluns deia això. Després de tot el que ha passat només en quatre dies, i en espera de tot el que passarà, singularment entre avui i demà, m’hi ratifico, hi persisteixo, el signo i no em resigno. Sense por. Amb orgull i amb dignitat.

(més…)

Era agosarat, però em va semblar que calia: divendres vaig imaginar quina carta escriuria si m’hagués tocat estar en la pell del president. I diumenge a la nit va aparèixer en forma de mail obert, tan poques hores abans que la carta de debò es fes pública. Naturalment, són ben diferents. Però, ai las, també s’assemblen…

(més…)

Aquest és el mail obert que vaig publicar dilluns 2 d’octubre, l’endemà del referèndum d’autodeterminació brutalment represaliat per les forces d’ocupació espanyoles. Contra el que hi dic, potser sí que dilluns encara en quedava un, de pont. Però dimarts a la nit, després de la impressionant aturada del país, el rei dels espanyols es va encarregar de dinamitar-lo. […]

(més…)

Ara m’adono que aquest mail obert va sortir tot just dilluns passat, i sembla que faci tants i tants de dies… Hi dono le smeves raons per votar que sí. Que és el que faré per més difícil que ens ho posin.

(més…)

En escriure l’últim mail obert abans de les vacances sabia que només podria dedicar-lo a la Diada. Però després va i el 17 d’agost irromp en les nostres rutines i ho trasbalsa tot. I, tanmateix, ho trasbalsa tant que el seu impacte tenyeix tant si vols com si no vols qualsevol altra cosa. També el procés d’emancipació nacional. Especialment aquest procés, contra el qual es veu que tot s’hi val menys la discussió serena i el debat polític. Doncs, a vuit dies de l’Onze de Setembre he escrit un mail obert en què les tres dates, també l’1 d’octubre, s’entrellacen inevitablement. Aquest: […]

(més…)

Vilaweb fa estiu amb una sèrie d’articles sobre ciutats passejades i em proposa de fer-ne un. De seguida se m’imposen algunes estades a Venècia. I escric aquest viatge sentimental, que és sobre la ciutat de la llacuna però també sobre la pràctica del viatge tal com l’he apresa i la practico. […]

(més…)

El cinisme dels nostres adversaris polítics posa a prova la paciència dels qui defensem l’1 d’octubre, i més que ens la hi posarà. En tenim una mostra en la cantarella de l’exigència de garanties per a un procés contra el qual treballen amb la impunitat que s’ho poden permetre tot. D’això anava el mail obert d’aquest dilluns. Amb la convicció que l’arma més important per garantir el bon final de tot plegat és a la nostra mà: la mobilització, la participació. Massiva, desacomplexada i gens poruga. La que hem de tornar a demostrar aquest Onze de Setembre si hi tornem a ser tots, molts, més que mai. […]

(més…)

El mail obert de fa una setmana intentava mantenir el cap fred davant l’allau d’informacions, segurament totes interessades, que acompanyaven —i acompanyen i acompanyaran— l’anunci de canvis de govern. I ho feia posant sobre la taula alguns termes recurrents de la quotidianitat política, conceptes que ningú no utilitza mai sense intencionalitat. Parlem com pensem. La primera derrota seria acceptar sense discutir-lo el sentit que dóna a les paraules l’adversari. I el primer pas cap a la victòria és aconseguir que s’entengui el sentit que hi donem sense haver-lo de glossar cada vegada. En presento cinc, i algunes més que les acompanyen. […]

(més…)

Ahir va aparèixer, simultàniament al bloc de l’Escola de Llibreria i al Blok de BiD, una ressenya detallada de l’informe 2017 La lectura en España, coordinat per José Antonio Millán. El replico també aquí. […]

(més…)