Oi?

Després d’haver tingut un cert paper, petitó, en el Congrés fundacional de la Crida —durant molts dies tanta gent m’ha dit allò de ja et vam veure a la tele!—, em va semblar que convenia que expliqués què hi feia i per què. Així va néixer l’últim mail obert, publicat fa una desena de dies. Hi dono raons per ser-hi a la Crida, que espero de debò que no es tornin, massa aviat, motius per deixar-la…

(més…)

L’últim mail obert denunciava sense gaires embuts aquesta manera d’identificar, a la pràctica, política i xantatge emocional, a partir de l’exemple concret del discurs vergonyós que sobretot el PSC, i especialment Carme Chacón i Miquel Iceta, ens han mirat d’imposar tots aqests anys. Feia així: […]

(més…)

Ho han fet. Ells diran que no, però finalment ho han fet: Ciudadanos i Vox han pactat, a través del PP, per governar Andalusia. Si hi vaig dedicar un mail obert, uns dies abans que la cosa es consumés, va ser per fer notar que, més enllà de les relatives afinitats ideològiques i el grau de respecte respectiu a les conviccions democràtiques —en un cas escàs, en l’altre nul—, el que totes dues forces tenen en comú és una qüestió diguem-ne de procediment: l’afany d’atacar els consensos socials sense cap escrúpol de fer-ho mentint o manipulant la realitat. Al servei sempre d’un bé superior.

(més…)

Sí que hi ha diferència entre el PP i el PSOE en relació amb Catalunya, amb nosaltres: el PP vol fer-nos acotar el cap i punt; en canvi el PSOE espera que a més els donem les gràcies. O no és això el que ens ha ensenyat la graciosa visita del Consell de Ministres (posem-hi majúscules napoleòniques, va) a la històrica Llotja barcelonina? Per aquí anava el mail obert d’abans de Nadal. […]

(més…)

Al mail obert de dilluns passat, a les portes de l’aniversari de la victòria en les eleccions del 21 de desembre, em demanava què hem fet tot aquest temps, què fem ara mateix i què estem disposats a fer els dies que vindran. Perquè tot depèn, abans que res, de nosaltres mateixos.

[…]

(més…)

No us heu cansat que us diguin que fractureu, amb el vostre projecte polític i la reacció a força de llaços grocs contra la repressió? Jo sí, i sobretot que m’ho retreguin aquells qui de vegades tot diria que no els costaria gaire tornar-s’hi fracturant, ara sí que literalment, el que hipogués haver entremig quan s’hi tornin. Això mirava de mostrar l’últim mail obert a partir d’un fet viscut, per fortuna del tot incruent, fa bens pocs dies. […]

(més…)

Ja només faltava que hagin enxampat el bèstia aquest que presumptament preparava un atemptat contra el president espanyol tot evitant d’acusar-lo, tant sí com no, de terrorisme, mentre als nassos de pallasso, els cdrs i altres resistents se’ls aplica gairebé l’estat d’excepció! Això que els jutges han fet en el cas dels bancs és lleig, ben lleig, però no sembla pas que sigui una excepció entre tantes arbitrarietats, com miro d’explicar en l’últim mail obert.

(més…)

A l’últim mail obert demanava a la meva manera que els partits deixin de fer de partits, i mirar només per ells, i que estiguin a l’alçada del moment, com no ho han estat mai abans d’ara, ni tan sols l’1 d’octubre. No hi confio gaire, però alhora estic convençut que encara són a temps de recuperar el fil. Si ho volen. Parlant-se francament i sense por. Sense por, que massa que n’hi ha, i no només d’anar a la presó.

(més…)

No ho he pogut evitar. Li vaig dedicar el mail obert d’ahir perquè ja m0ha acabat els quartos. Amb la seva frivolitat. Amb el seu posat de suficiència, com si fos el més llest de la classe i pogués donar lliçons a tothom. Amb la seva hipocresia indecent: o ja no recordem que no fas gaires legislatures defensava un referèndum acordat? Tot i ser 1 d’octubre, ahir parlava d’e Miquel Iceta, el bufó. I és que, discutiu-m’ho si voleu, també som on som per la seva irresponsabilitat. […]

(més…)

Com hem d’interpretar l’èxit de la Diada, el nou èxit en plena onada de repressió i de càstigs exemplars? I què n’hem de fer, d’aquest èxit? És una mica sobre això que anava el mail obert d’aquesta setmana.

(més…)

El blog de l’Escola de Llibreria em publica avui unes notes de lectura del darrer llibre de Gemma Lluch, La lectura (entre el paper i les pantalles), que fa de bon llegir per la quantitat d’informació concreta que aporta sobre l’evolució de la pràctica de la lectura i per les preguntes que planteja sobre el present i el futur de la lectura. Les copio aquí.

(més…)

A pocs dies de la Diada, el mail obert de represa del curs no podia sinó fer una crida a omplir, aquest any, la Diagonal. A recuperar, d’una vegada, la iniciativa. I a no deixar d’estar mobilitzats, acte seguit, per al que convingui. Per demostrar que ja som república.

(més…)

Ahir es va incorporar a la sèrie “Ciutats passejades” que Vilaweb publica aquest estiu una meva evocació de Niça. Hi vam ser fa quatre anys, pel pont de l’1 de maig, abans que els atemptats la convertissin en una altra icona de la resistència d’Europa a la barbàrie. Hi vam passejar sense pressa, sobretot pel barri vell i per Cimiez, com a mi m’agrada, amb els ulls i tots els sentits oberts, d’una banda, i una guia mínima —en aquest cas la de National Geographic per a turisme de cap de setmana— per ajudar a donar context i a topobiografiar el que veus, a fer que la visita sigui mínimament informada. Quatre anys després, aquesta és l’evocació d’aquella escapada. (Una observació: en la versió publicada a Vilaweb diversos topònims, la majoria menors, apareixen en occità. Publico aquí el text original, on utilitzava el francès i l’occità tal ens els vam trobar al carrer.) (Una segona observació: il·lustro el post amb les dues plaques a què fa referència el text, que em sembla que s’ho valen.) […]

(més…)

Fa unes setmanes el bloc de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, blok de BiD, i el Blog de l’Escola de Llibreria em van publicar simultàniament una ressenya de l’informe Hábitos de lectura y compra de libros en España 2017: barómetro, elaborat per l’empresa Conecta per encàrrec de la Federación de Gremios de Editores de España. No en recomanaria mai la lectura, és clar, però convé conèixer-lo si volem fer-nos una idea de la dimensió tràgica que té el discurs públic sobre la lectura, tant el que prové del teixit corporatiu com el que supuren les administracions… […]

(més…)

Al mail obert d’aquest dilluns compartia amb els lectors algunes reflexions sobre l’impàs en què ens vam posar el mes d’octubre, en renunciar a passar de les declaracions als fets tot esèrant una reacció impossible de l’estat espanyol. Quan ja vèiem Ítaca vam llançar l’àncora. Ara és l’hora de llevar-la i fer l’últim tram de mar. Costarà, però: perquè en aturar-nos hem permès que hi embarranquessin tota mena d’obstacles. […]

(més…)