Oi?

No cal que digui quina és la situació de la nostra llengua. Ni que recordi la tendència que tenim a fer-ne objecte de discussió, discussions que sovint bizantinegen. Últimament, però, s’hi ha tornat amb molt bones aportacions de gent que hi entén —mentre que, alhora, es produïen anècdotes, com les que ens ha ofert la senyora Colau, que han tornat a encendre les ires dels qui les sofrim—. L’últim mail obert de novembre mirava d’afegir-hi el meu punt de vista. […]

(més…)

Ja sé que tots hi devem caure, però una de les coses que més em sorprenen és que algú digui d’un altre sense ni vacil·lar les coses que podrien dir-li a ell mateix. L’alcaldessa i tanmateix activista Ada Colau hi té una tirada especial. Potser és per això que no m’he pogut estar de fer-ho notar a l’últim mail obert (que trobareu aquí llegit en veu alta per Dolors Borau), en un exercici de diguem-ne política comparativa que m’ha dut a parlar del lideratge dels diversos responsables polítics en les circumstàncies de la pandèmia que tot ho ha trastocat. Fa així. […]

(més…)

L’últim mail obert proposava, a partir de les escenes protagonitzades fa uns dies pel president Torrent, reflexionar una mica sobre què considerem “mala educació”, sobre si mereixen aquest qualificatiu determinades respostes polítiques i, també, sobre la pròpia capacitat crìtica quan observem aquestes situacions i hi reaccionem. En aquests termes: […]

(més…)

Al mail obert d’aquesta setmana confessava la meva adhesió al manifest per un referèndum vinculant l’any 2017, això que tothom s’entesta a anomenar RUI tot i que la unilateralitat, si finalment hi ha de ser, ho serà per incompareixença de l’interlocutor necessari, o sigui l’estat espanyol. S’acosta l’hora de la veritat i, per tant, cal més que mai que exhibim múscul. Entenc que aquest és un dels primers objectius de la campanya: que es vegi que en som molts els que estem disposats a fer el pas, segur que perquè ja som interiorment independents, sense por de les amenaces ni de cap papu que puguin exhibir l’estat o qualsevol dels seus sequaços. No podem adormir-nos en aquest procés com si fos el dia de la marmota. Hem de continuar endavant. Ara.

(més…)