Oi?

Aquesta setmana, ahir o avui, havia de publicar un articlet a Vilaweb, però tot va tan de pressa que m’ha quedat extemporani. Planteja algunes qüestions sobre la manera de fer entrevistes i, sobretot, de donar-ne posteriorment notícia, arran de les preguntes que havíem sentit fer últimament a alguns dels líders polítics del país. El tema no que no és obsolet, i segur que hi haurà noves portunitats per abordar-lo. Mentrestant, el deixo aquí, ves, que ja el tenia escrit… […]

(més…)

Ho recordava però me n’he volgut assegurar: el 31 d’octubre de l’any 2000 vaig anotar al meu dietari: […]

(més…)

El llenguatge et descobreix uns racons del tot imprevisibles. Treballo en la correcció d’un text i trobo aquesta frase sorprenent: […]

(més…)

Ahir vam acomiadar Montserrat Abelló i Bernat Puigtobella em va oferir d’escriure alguna cosa sobre ella. La proposta em va retornar una conversa antiga a la memòria, que també reprodueixo aquí. Núvol la presenta com una confidència, però de fet ja l’havia explicada en públic, i amb la participació de la Montserrat mateix, almenys una vegada en un acte a la biblioteca Mercè Rodoreda del Guinardó –per afegir-hi rebotiga–. Això va ser durant la presentació de Com cau la tarda, l’entrevista que Clara Bofill, una de les nétes de l’Abelló, havia fet sobre la seva àvia com a treball de curs dels estudis de cinema, un documental que ara el 33 podria programar. Queda dit. […]

(més…)

Quan va morir la Clara, aviat farà deu anys, vam triar amb la Dolors uns quants poemes que ens van acompanyar en el dol. Un dels poemes era de Montserrat Abelló, que es va sorprendre de la tria i va agrair-la. En homenatge, reprodueixo aquí, traduït al català, el comentari del poema que, uns dies després, en part per explicar l’elecció a la Montserrat, vaig publicar a La Vanguardia. […]

(més…)

Ahir ja era pública una notícia que els esdveniments feien imaginar inevitable: el patronat del Centre d’Estudis Jordi Pujol, la fundació impulsada pel president de la Generalitat per fomentar significativament la reflexió sobre la política i els valors, anunciava la seva dissolució. […]

(més…)

Avui havia de ser a Calaceit. Resulta que entrat el mes d’agost em va arribar, de forma una mica imprevista, la invitació a participar en la trobada d’escriptors del Matarranya que organitza, incansable i convincent, Octavi Serret, el llibreter de Vall-de-roures. […]

(més…)

Ahir VilaWeb em va publicar una opinió contundent, i si tot va bé n’hi haurà més. Aquesta parlava, a propòsit de les discussions recurrents sobre el 9N que ara ve, de l’actitud d’alguns, que jo considero gairebé malaltissa, que discuteixen premonitòriament, arrogant-se la capacitat de fer asseveracions sobre el futur com si disposessin d’una bola de vidre. Diu: […]

(més…)

(més…)

Un dels encàrrecs més especials que he rebut aquest curs passat ha estat versificar els subtítols de la traducció d’uns poemes escrits originalment en urdú. […]

(més…)

Entre les diverses activitats aproximadament públiques d’aquest curs hi ha hagut algunes presentacions de llibres. La més especial ha estat, segur, la del llibre Quadern d’Armènia. […]

(més…)

Fa uns dies vam conversar una bona estona amb Núria Ventura sobre els deus anys de l’Oi?, aquest bloc, i de moltes coses més, que es poden llegir aquí: […]

(més…)

Volia anar deixant constància amb anotacions al bloc de feinetes públiques fetes durant el curs, i anava a començar per recollir l’entrevista que el número 285 de la Revista de Catalunya, el del darrer mes de març, em va publicar amb Francesc Cabana, aleshores president de l’Ateneu Barcelonès. No m’hauria imaginat mai que en el moment de recollir-la aquí les circumstàncies haurien posat el senyor Cabana tant en primer pla…

(més…)

M’han arribat uns exemplars del número 104 de la revista Reduccions, que porta data de juny d’enguany, com un regal d’estiu. […]

(més…)

Aquest cap de setmana Riba-roja ha celebrat el segon festival de Poesia des dels Balcons, en homenatge a Montserrat Abelló. Hi vaig ser, gràcies als bons oficis de Josepmaria Viñes, impulsor de la cosa, en la doble qualitat d’abellonià i de poeta. I és com a abellonià que vaig fer aquest paper per al llibre antologia, no només circumstancial, publicat  expressament per a l’ocasió. […]

(més…)