(La sèrie comença aquí) (L’anterior capítol és aquest) No puc situar amb precisió ni el moment ni les circumstàncies gràcies a les quals a casa ens vàrem assabentar de les espectaculars ornamentacions florals que cada mes de maig es feien en algunes cases particulars, monuments i edificis singulars de Girona, principalment en el Barri Vell.
(La sèrie comença aquí) (L’anterior capítol és aquest) El premi gros de la Nit de Santa Llúcia de 1992, el Sant Jordi de novel·la, se’l va emportar l’escriptora Maria Mercè Roca amb ‘Cames de seda’. El llibre, editat per Columna, va arribar a les botigues la primera setmana de març, data idònia perquè gaudís de la
(La sèrie comença aquí) (L’anterior capítol és aquest) No és que a casa fóssim de mena escanyadora de capellans -més aviat al contrari-, però la idea d’haver de conviure amb tota aquella parafernàlia del “Juan-Pablo-Segundo / te-quiere-todo-el-mundo” i esgarips similars que solia acompanyar el pontífex polonès als llocs que visitava ens provocava una certa urticària
(La sèrie comença aquí) (L’anterior capítol és aquest) El següent viatge que vàrem fer l’A. i jo a Girona va ser l’any 1975 i fou el que ens va donar la justa mesura de totes les petites meravelles que la ciutat posava a l’abast d’uns visitants com nosaltres: barcelonins, joves, feliços i força indocumentats. I,
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’apunt anterior) La vigília de la nostra sortida cap al campament ens varen citar a la ‘Caja de Reclutas’ del carrer del Comerç per lliurar-nos el ‘saco petate’. A mesura que anàvem arribant, un sergent força malcarat exigia a crits silenci i que ens poséssim ‘en formación’ tot recordant-nos
(La sèrie comença aquí) Començar, com va ser el meu cas, el servei militar amb vint anys acabats de complir era una cosa excepcional el 1970 perquè, de fet, l’inici de l’edat militar era als vint-i-un anys, no abans. I segons el mes que el futur ‘recluta’ havia nascut la cosa podia allargar-se fins i
Havia començat aquest apunt escrivint que acabem de passar un cap de setmana a Girona però me’n desdic i ho corregeixo perquè, en sentit estricte i rellotge en mà, l’A. i jo ens hi hem estat només vint-i-dues hores -comptant la nit entre el dissabte 5 i el diumenge 6 d’aquest mes d’agost- i, tanmateix,
Barcelona ha canviat molt. No és un fenomen d’ara, encara que molts s’ho pensin: fa més de quaranta anys que me’n vaig adonant. Uns canvis que segurament poden considerar-se com inevitables i lògics però que a mi en segons quins aspectes em semblen, si més no, discutibles. No aprofundiré per aquesta banda (almenys avui), però
El 17 d’abril de 1950, vint-i-nou dies després del meu naixement, l’avi Domingo, pare de mon pare, es va morir. Puc dir, doncs, que al meu avi no el vaig conèixer. Ell, en canvi, sí que va tenir consciència plena del meu naixement i en va deixar una meravellosa prova escrita en el seu dietari,
No recordo les circumstàncies exactes del fet però sí que puc dir que fa bastants anys -abans que naixés la Mila, la nostra primera néta- en una xerrada informal amb companys de feina especulàvem sobre quines situacions pensàvem que era convenient posar-nos corbata i a quines no. Com era d’esperar varen sortir els casaments, els
¿Quantes vegades us ha passat que sentiu una cançó que us sona moltíssim, però que sou incapaços d’identificar? A mi em passa tot sovint -i cada vegada, ai las!, més- i el corol·lari de tot plegat sol ser que aquella música en forma de cantarella la vaig portant dintre del cap, obsessiva, salivant-la com un
Avui un apunt breu a tall de continuació del que fa aproximadament tres setmanes vaig escriure sobre les meves relacions amb el PEN Català i altres afers d’actualitat (vegeu-lo aquí). Allí, entre altres coses, explicava que després d’unes quantes complicacions serioses el PEN afrontava un nou període a partir d’unes eleccions entre dues candidatures que
Si us hi heu fixat, aquests apunts dels últims dies en els que he parlat dels epistolaris de Josep Pla parteixen d’un fet que des de fa uns quants anys podem considerar un anacronisme, un hàbit que ha passat a la història: em refereixo a l’escriptura de cartes. Desenganyem-nos, en l’era del correu electrònic i
Avui, 2 de juliol de 2023, diumenge per a més precisions, es commemora arreu del món el Dia Internacional del Palíndrom. La raó per triar aquesta data és molt senzilla: si considerem l’any com una frase palindròmica — com un capicua, vaja– formada per 365 lletres resulta que el segon dia de juliol és la
(L’anterior apunt de la sèrie el podeu veure aquí) Aquell ‘encisador museu semiclandestí’ que esmenta Jean Tardieu en el seu llibre és el Museu de la Vida Romàntica, una màgica bombolla connectada amb el segle XIX (vegeu aquí) que, certament, poquíssims parisencs coneixen i que a l’A. i a mi, ves per on, ens agrada