(La sèrie comença aquí) Repassant els apunts d’aquest Bloc que parlen del meu pas com a client per les barberies al llarg de la meva vida destaco aquest de l’any 2020 (amb el Paulo, el meu barber d’ara) i també aquest altre del 2006 (amb els dos germans barbers que, com vaig explicar en l’apunt
Estic preparant sense presses un apunt (o potser més d’un) que vull dedicar als cinemes de la meva infantesa i, de passada, a destacar uns quants llibres publicats aquí en els darrers anys que aporten detalls i records sobre la seva història: la programació que feien, l’indret on eren, el dia varen obrir portes i,
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’anterior capítol) El vídeo amb el tercer capítol de la sessió que es va fer a casa meva el 26 de maig de 2021 es aquest: (vegeu-lo aquí). Es titula ‘El jove que cada dia comprava un diari’ i em serveix per explicar que quan tenia setze o disset
Des de fa una pila d’anys, cada dos mesos vaig al barber perquè em talli el pèl. Pel ritme de creixement dels meus cabells sembla que és la freqüència ideal i la tinc tan assumida que abans de sortir de la botiga ja anoto a l’agenda la propera cita. Avui tocava, he fet el fet
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’anterior capítol) El vídeo amb el segon capítol seleccionat de la sessió que es va fer a casa meva el 26 de maig de 2021 es aquest: (vegeu-lo aquí). Es titula ‘L’escola i el descobriment del llatí’ i en els tres minuts que dura parlo de com vaig descobrir,
Tot preparant el viatge a Nàpols que farem properament amb la nostra néta Mila –quarta etapa de la seva introducció italiana després de passar per Venècia, Roma i Florència— em trobo amb un concepte que fins ara m’era desconegut: el ‘caffè sospeso’, que podríem traduir com ‘cafè pendent’ o ‘cafè a compte’. Investigant per la
(La sèrie comença aquí) El vídeo amb el primer capítol seleccionat de la sessió que es va fer a casa meva el 26 de maig de 2021 es aquest: (vegeu-lo aquí). Es titula ‘Un fill de la ràdio’ i explico com la gent de la meva generació va tenir la ràdio com a element de distracció
Els divendres alterns una de les primeres coses que faig de bon matí és llegir l’article que el meu estimat Josep Valls publica a les pàgines d’El Punt Avui amb la seguretat que aquesta experiència lectora (i matinera) l’entomaré com una saníssima injecció de seny de cara al començament del nou dia. L’article d’avui (aquí
(Com si fos una explicació per als meus néts Mila, Tom i Guiu) En un apunt recent comentava que mon pare escrivia sempre amb ploma estilogràfica. La progressiva popularització del bolígraf, al llarg dels anys cinquanta i dels primers seixanta, li va arribar, és clar, i mentiria si digués que no feia servir mai el
Aquests dies de poc escriure i molt llegir he tingut ben present, en canvi, la figura de dos joves acabats de casar que festegen la seva nova situació passejant per Montserrat. Són els meus pares, que es varen casar a la parròquia barcelonina de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa (precisament el lloc
A part de la cita setmanal amb els articles de Gabriele Romagnoli és ben cert que darrerament aquest Bloc ha travessat per un període de silenci que no és habitual. Sobretot ara que falten molt poques setmanes perquè les Totxanes compleixin vint anys d’existència. Com tot a la vida, hi ha una explicació. Dos viatges
Per una raó que de seguida explicaré, avui evocaré les guardioles de la meva vida. Un concepte que fins ara no havia comentat en aquestes Totxanes segurament perquè no tinc gaires records d’infantesa lligats a aquest estri dedicat a atresorar cèntims destinats a allò que abans es deia ‘iniciar-se en l’estalvi’. Recordo alguna guardiola trencada
“La marxa sense fanfàrria” Article de Raül B. Manso (El Punt Avui, dimarts 9 d’abril de 2024) (Vegeu-lo aquí) Després de vuitanta-cinc minuts de neguit, a les 00.20 hores del 25 d’abril de 1974, la tonada de Grândola, Vila Morena als transistors va desencadenar el cop d’estat que posaria fi, al final del dia, a més de
Estimada Francesca, Segurament avui, com cada dilluns, la mestra us haurà preguntat que havíeu fet aquest cap de setmana. I és molt possible que hagis explicat, a ella i als companys, que el divendres vàreu tenir sopant a casa teva una colla de vellets catalans que feien una mica de xivarri i que, sobretot, reien.
Un lector m’escriu admirat pel que explico en els dos apunts (aquest i aquest) que he dedicat recentment al llibre ‘Els quaderns oblidats’ de Cecília González. M’agrada que es destaqui aquest fet. Si hagués de sintetitzar en poques paraules què és el que pretenc amb els quatre mil sis-cents apunts que he escrit en aquest