El mes d’abril de 2015 vaig escriure un apunt (aquest) en el que, per començar explicava això: “Aquests dies es commemora el centenari del genocidi que va cometre l’Imperi Otomà –és a dir, aquesta Turquia que ara demana un lloc a l’Unió Europea i que encara es nega a admetre l’existència d’aquell extermini– contra el poble armeni.
Dijous Sant. La bona gent del programa ‘Avui sortim’, de Ràdio 4, em convida a participar en una tertúlia dedicada als avis (homes). Quasi quaranta minuts parlant de fills i de nets que tant a mi com als dos altres avis convidats ens passen volant. La Samanta Villar, conductora del programa, s’interessa per les nostres
Article publicat a Vilaweb el dimecres 22 de juliol de 2020 (vegeu-lo també aquí). L’afer Terribas (o sobre el costum de disparar-nos al peu). Formo part del nombrosíssim grup d’oients que el divendres de la setmana passada ens vàrem quedar glaçats quan la senyora Mònica Terribas va anunciar que aquell ‘Matí de Catalunya Ràdio’ que escoltàvem seria l’últim que
(La sèrie comença aquí) Ja vaig comentar en un apunt anterior que, si he de parlar en sentit estricte, tot aquest afer –real o inventat; discret o exagerat– entre Cabré i Ava Gardner durant el rodatge a Tossa de “Pandora and the Flying Dutchman” els mesos d’abril i maig de 1950 jo sí que el vaig viure,
(La sèrie comença aquí) A més a més de complir-se el setantè aniversari del rodatge de ‘Pandora i l’holandès errant’ en terres gironines, aquest 2020 es commemoren també els trenta anys del traspàs dels seus dos protagonistes. Primer va faltar Ava Gardner, morta el 21 de gener de 1990, i mig any després, l’1 de juliol,
(La sèrie comença aquí) Durant els mesos de febrer, març i abril de 1986 el setmanari ‘Lecturas’ va publicar una sèrie de vuit capítols titulada “Mario Cabré: mi vida y mis amores” i elaborada a partir d’unes converses de l’actor-torero –reclòs en un sanatori de Benicàssim i fora de combat des de feia deu anys per
(La sèrie comença aquí) A les dotze del migdia del divendres 14 d’abril de 1950 –és a dir, avui fa exactament setanta anys– aterrava a l’aeroport de Madrid un avió provinent de Londres en el qual viatjava Ava Gardner. Ella era la protagonista principal de la pel·lícula “Pandora and the Flying Dutchman” (‘Pandora i l’holandès
L’any 2020 aplega unes quantes efemèrides relacionades amb Ava Gardner i Màrius Cabré (Mario en l’època en què es desenvolupa aquesta història). Efemèrides que, ja ho avanço, pertanyen al camp de la tafaneria i la salsa rosa però que, ai las, formen també part de la biografia de molts membres de la meva generació. Tant
El divendres passat, en el transcurs d’una sortida cultural organitzada pels Amics del MNAC a Poblet i a Montblanc a la qual ens vàrem apuntar l’A. i jo, l’autocar va passar per la vila de Sarral i automàticament en llegir aquest nom em van venir a la memòria uns quants records de fa una pila d’anys que
M’assabento pels diaris de la mort, ahir, de l’actor Omero Antonutti (vegeu aquí) i em fa pena perquè, més enllà de la seva trajectòria cinematogràfica (que desconec), el senyor Antonutti va ser el protagonista d’una pel·lícula que per a mi ha esdevingut inoblidable: “El sur”, de Víctor Erice. D’aquesta meravellosa pel·lícula recordo especialment l’escena del ball
Em consta que a casa nostra hi ha una pila de seguidors de ‘The Big Bang Theory’. També m’ha arribat notícia que després de dotze o tretze temporades en antena la sèrie ha emès el capítol final. Jo, que veig molt poca televisió, l’he seguida de manera intermitent -amb capítols repetits una vegada i una
Preparant aquests dies un parell d’apunts en els quals he parlat de Simon & Garfunkel he aprofitat per tornar a escoltar algun dels seus discos. Més concretament ‘Bookends’, de 1968, i el doble CD amb el concert al Central Park de Nova York de setembre de 1981. Tant en un disc com en l’altre destaca
(La sèrie comença aquí) Aquest és el pròleg que he escrit per a aquest llibre de moment inexistent però que estic segur que en els propers mesos li proporcionarà al seu autor més d’una alegria editorial. Una alegria que li permetrà posar el text a l’abast de molts més lectors que els pocs privilegiats que
Després de quasi quinze anys d’existència i amb tres mil cinc-cents apunts publicats en aquestes Totxanes els retrobaments, contactes i històries insospitades que he viscut gràcies a tanta escriptura donarien per obrir un altre Bloc en paral·lel. Avui parlaré d’un cas que als seguidors més veterans els resultarà familiar. El 5 de juny de 2013
Fa uns dies aquesta entrevista publicada a Vilaweb em va posar sobre la pista d’un llibre que acaba de sortir i que em sembla molt recomanable. L’ha escrit l’antiquari i divulgador artístic Artur Ramon (Barcelona, 1967), que forma part de la quarta generació d’antiquaris i galeristes del mateix nom i cognom que van començar a Reus