No hi haurà independència Article de Gerard Furest i Dalmau publicat al digital Núvol el 28 de setembre de 2025 (Vegeu-lo també aquí) No hi haurà independència mentre l’independentisme continuï creient que amb la raó n’hi ha prou per a transformar el món. Un poble pot tenir tota la legitimitat històrica, jurídica i moral, però si
No ho poden evitar: són españols i ho porten gravat a foc en l’ADN. Llegeixo al diari Ara del 21 d’agost (vegeu aquí) que a l’estadi Santiago Bernabéu s’ha començat a escampar un costum veritablement miserable: cada vegada que surt al camp el nou fitxatge argentí del Real Madrid, Franco Mastantuono, el festegen amb crits
Quan algú em pregunta quin és el diari que segueixo amb més fidelitat (fins al punt de ser-ne subscriptor en paper i digital) la meva resposta és ràpida i carregada d’orgull: El Punt Avui. I quan em demanen que expliqui els motius d’aital fidelitat em remeto a portades com aquesta del 18 de juny de
Fa una pila d’anys que vaig dient a tothom que em vol escoltar que españa ens roba, i que cada dia que passa l’atracament es fa més gran. I el pitjor de tot és que sembla que ho tenim totalment assumit i que ens hem resignat a continuar acotant el cap i a deixar que
Ja fa temps que cada vegada que sento algú que parla de ‘fatxes’ per referir-se a aquesta gentussa indesitjable que cada vegada es veu més disposada a treure el nas al voltant nostre sense el més mínim complex ni mostra d’avergonyiment responc de seguida que de ‘fatxes’ res: FEIXISTES. Amb totes les lletres i amb
Entro a un dels llocs on habitualment compro el diari —El Punt Avui, és clar; l’únic que manté la dignitat del llaç groc a la portada i no llepa el cul ni als autonomistes ni als españolistes— i em comenten que avui molta gent ja és fora i que faran ben poques vendes. Jo, davant
Ja fa bastant temps que, tan bon punt se’m presenta l’ocasió, afirmo davant de qui sigui i sense tallar-me ni un pèl que españa ens roba. I que ens roba molt. Aquesta és una realitat amb la qual he conviscut des que vaig nàixer i que espero que, amb la desitjada República catalana, passi ben
Vaig néixer el 1950 i això, entre moltes altres coses, vol dir que els primers vint-i-cinc anys de la meva vida han transcorregut sota la dictadura de Franco (i la resta dels anys, fins ara mateix, en un règim que, falsament, es fa dir ‘democràtic’ però que no s’amoïna gaire a l’hora de dissimular que
Minories nacionals: aprofitem-ho (Article de Xavier Roig en el Bloc ‘Parlem clar!’ del 5 d’abril de 2023) (Podeu llegir-lo també aquí) (Podeu trobar aquí tots els apunts d’aquest Bloc en què es fa referència a Xavier Roig) Els destacats en vermell són meus. El passat mes de gener el Tribunal de Justícia de la Unió
Un article de Joan Vall Clara -imprescindible com tots els seus- al diari El Punt Avui, del qual ara és el director, que em fa pensar en tots els llepafils que fan veure que s’escandalitzen de dalt a baix cada vegada que dic (amb raó) que españa ens roba. I molt, que ens roba.
Una de les coses que el pare ens va ensenyar a mon germà i a mi és la importància que tenen les primeres impressions. ‘El primer cop d’ull és el que val’, ens deia per fer-nos entendre que una vegada has construït una opinió -positiva o negativa, tant se val- sobre la teva persona canviar-la