Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

2 de juliol de 2023
0 comentaris

182 + 1 + 182 (Dia Internacional del Palíndrom 2023).

Avui, 2 de juliol de 2023, diumenge per a més precisions, es commemora arreu del món el Dia Internacional del Palíndrom.

La raó per triar aquesta data és molt senzilla: si considerem l’any com una frase palindròmica — com un capicua, vaja– formada per 365 lletres resulta que el segon dia de juliol és la peça que actua com a eix de simetria propi dels palíndroms que, com el que estem considerant, tenen un nombre d’elements senar.

La fórmula aritmètica que ho expressa és la que trobareu en el títol de l’apunt i intenta dir que entre l’1 de gener i l’1 de juliol ja han passat 182 dies. Els mateixos que passaran entre el 3 de juliol i el 31 de desembre. Una composició, doncs, que converteix el 2 de juliol en la frontissa entre el mig any viscut i l’altre mig per viure.

Al llarg de tot el dia d’avui milions de malalts de les frases-mirall, aquelles petites rareses que tant es llegeixen d’esquerra a dreta com en el sentit contrari, escamparan per la xarxa el bo i millor del seu enginy i demostraran que això de jugar amb els mots és una cosa molt seriosa i molt civilitzada. Aquests deliciosos ‘boiets de simetria’ (com diria un illenc) són gent de confiança: a cops de palíndrom no paren de barrinar de quina manera poden extreure un millor suc a les lletres i les paraules.

Aturo momentàniament aquest apunt poc abans de la mitjanit entre l’1 i el 2, però ja us avanço que al llarg d’aquest diumenge el continuaré amb la intenció de parlar-vos d’un repte palindròmic que fins ara no coneixia i que estic segur que us agradarà.

Us parlaré  del LEXIPÍXEL.

———————————————————-

(Matí del diumenge: reprenc l’apunt)

A les 12 en punt de la nit de l’1 de juliol m’arriba un correu de l’amic (i competent palindromista) Xavi Torres. Un correu adreçat a una extensa llista de seguidors del món de la palindromia en la qual estic inclòs (per bé que sóc moooolt dolent inventant frases capicua; em defenso molt millor amb els anagrames, però s’agraeix la gentilesa de tenir-me en compte), un correu que comença dient (en llengua del 155 que m’apresso a traduir) que s’obre l’edició número 14 de LEXIPÍXEL, un joc bimestral de simetries verbals ideat per Raúl Ortiz que a cada nova edició aplega més adeptes. L’anterior ja en varen ser una vintena.

La gràcia de LEXIPÍXEL és que cada dos mesos es proposa als futurs concursants una imatge concreta sobre la qual han de confegir frases palindròmiques de cinquanta-cinc lletres d’extensió màxima. Talment com si fos un peu de fotografia.

La imatge d’aquest bimestre és aquesta d’aquí sota: quatre taronges arran de mar damunt la sorra d’una platja aparentment desèrtica:

El joc, naturalment, admet palíndroms en totes les llengües tot i que, fins ara, la llengua del 155 sembla que és la majoritària: dels tretze concursos anteriors només un ha estat guanyat per un palíndrom en català. Creat per Eladi Erill, un dels grans mestres de la cosa mirallesca i capicuívola.

Perquè vegeu de quin nivell estem parlant us posaré alguns exemples de frases guanyadores de torneigs anteriors:

El quart torneig partia de la imatge en blanc i negre d’un paraigua obert damunt del qual la pluja batia amb fúria i escampava un munt d’esquitxos. El guanyador va ser el mestre Eladi Erill amb un senzill, contundent i creatiu ‘Taxi urgim a mig ruixat’.

El segon partia de la imatge de tres caravel·les solcant la mar. El guanyador va ser Raúl Ortiz, l’inventor del joc, amb un esplèndid ‘Americano, latino, loco y ateo, poeta… ¡Yo, Colón, ítalo nací! ¡Rema!’

El tercer el signa un altre dels grans: Pablo Nemirovsky. Parteix de la imatge de l’escultura ‘Dona i ocell’ de Joan Miró que es pot veure en el Parc de l’Escorxador de Barcelona i diu ‘La moda era Miró. Me morí mareado, mal’.

La fotografia d’un atleta saltant entre dues plataformes força separades va donar peu a una altra meravella: ‘–¡Sé volar!  –¡Oh!  –¿Ahora lo ves?’ de Xavi Torres. I la imatge de les dues màscares de la comèdia clàssica –la que riu i la que plora– va inspirar María José Abia aquest palíndrom  guanyador del setè torneig: ‘¿Amar desea sonrisa o asirnos a ese drama?’

¿Què? ¿Us animeu? recordeu: quatre taronges arran de mar i una frase relacionada que no depassi les cinquanta-cinc lletres i que es pugui llegir tant pel davant com pel darrere.

Teniu tot juliol per fer-li queixalada.

(Ara sí que he acabat)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!