Una de les moltes coses (totes explicables, només faltaria) que l’A. i jo vàrem fer aquell llunyà dijous 30 de novembre de 1967 –és a dir, tal dia com avui de fa cinquanta-set anys– va ser sortir junts per primera vegada (les classes d’aquell vespre a l’Escola Industrial ens les vàrem saltar vilment) i passejar
Si algun tret ha caracteritzat tota la vida la família Isern és la seva brevetat. Ara mateix la nostra nòmina de parents es redueix a mon germà i a mi, cadascun amb la respectiva parella i descendència, i pareu de comptar. I això no és d’ara: fa deu o quinze anys el panorama no era
Com ja vaig escriure el dia que pertocava (vegeu aquí) l’A. i jo acabem de celebrar els cinquanta anys del nostre casament. Com a complement de les trobades familiars i amb els amics vàrem voler que quedés algun document a tall de recordatori i així va ser com va néixer el llibret commemoratiu de l’aniversari
A mitja tarda d’avui, 30 de novembre -diada de sant Andreu, apòstol, de sant Troià, bisbe, dels sants Càstul i Constanci, màrtirs, i de les santes Justina i Maura, verges i màrtirs- es compliran cinquanta anys exactes que l’A. i jo ens vàrem casar a la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat del
Un any més la data del 30 de novembre em porta a escriure un apunt que, de manera més o menys directa, es projecta en la figura imprescindible de l’A. i mira de combinar un balanç de l’any transcorregut amb una projecció de cara a l’esdevenidor. Un esdevenidor que aquesta vegada el polaritza la xifra
Com que d’uns mesos ençà els diumenges els dedico a destacar algunes citacions i frases cèlebres, avui mantinc la tònica habitual però posant-la al servei del que sens dubte ha estat la notícia musical (i trista) de la setmana: la mort de Franco Battiato. Aquí us deixo, doncs, una tria de frases extretes de les
És molt possible que el dia que la nostra néta Mila llegeixi la carta que li vaig escriure avui fa exactament un any (aquesta, la número setanta) no entengui res. Com aquest que escric ara, era l’apunt que faig cada 30 de novembre des de fa una pila d’anys per celebrar dues coses: el dia
No és gens estrany que aquests dies d’endreça i recuperació de papers acumulats en carpetes a l’espera de ser arxivats o llençats em trobi amb sorpreses i petites meravelles que ja havia oblidat. Per exemple una carta que el senyor Amstrad li va escriure a l’A. fa trenta-quatre anys… Però, vaja, millor que comenci des
Estimadíssima Mila: Aquest any el ritual de cada 30 de novembre a més a més de compartir-lo amb la seva habitual destinatària el comparteixo, en la distància, també amb tu. És, com pots veure, un ritual encapçalat per dos parells de xifres. El primer indica els anys que tal dia com avui es compleixen des
Explica Josep M. Espinàs que quan va passejar per primera vegada a peu per territoris de Castella, cap al 1998, en arribar a un poble una dona vella el va anar a trobar i, estranyada en veure que cap vehicle el portava i que, per tant, arribava a peu, li va preguntar quina edat tenia.
Avui el noi petit de casa, el Bon Noi, compleix quaranta anys. Cap a finals de 2005 vaig escriure aquí mateix un apunt (aquest) en el qual parlava dels nascuts sota el signe de Capricorn (bona gent) i, més concretament, de com és de meravellós tenir fills sense amagar que, alhora, la paternitat comporta la subscripció
Els seguidors habituals d’aquestes Totxanes saben que cada 30 de novembre escric un apunt de tema únic i títol numèric. És la data que l’A. i jo celebrem un doble aniversari important el del dia que vàrem començar a sortir junts (30 de novembre de 1967, cinquanta anys) i, cinc anys exactes més tard, el del
Avui, 30 de novembre (festa de sant Andreu, apòstol; de sant Trià, bisbe; i de les santes Justina i Maura, verges i màrtirs), a casa és data assenyalada perquè l’A. i jo celebrem doble aniversari. En aquesta ocasió toquen 44 anys de casats i 49 des que vàrem començar a sortir junts. O, com es
Estimadíssima Mila, Si aquesta pila d’escrits en forma de Bloc que fa onze anys que vaig començar arriba algun dia a les teves mans; i si, a més a més, tens la santa paciència de llegir-ne alguns (feina dura: ara mateix n’hi ha quasi 3.000, i el raig no s’atura) observaràs que hi ha dues
Com ja és conegut pels habituals d’aquestes Totxanes (després de tant de temps fent paret m’imagino que algun n’hi deu haver, no?) en arribar el 30 de novembre evoco un doble aniversari: el del meu casament amb l’A. (quaranta-dos anys) i el del dia que vàrem començar a sortir junts (quaranta-set). Un parell de trentes de novembre de 1972 i 1967 (ens feia gràcia que coincidissin les dues dates) que ens acompanyaran mentre vivim i/o