Per conèixer millor els antecedents del cas us aconsello que llegiu el capítol inicial de la sèrie (aquest). I també que llegiu aquí el capítol anterior. El 4 de desembre de 1970 Joan Fuster envia a Serra d’Or l’article de resposta acompanyat d’una breu carta a Jordi Sarsanedas, redactor en cap de la revista. Una
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu
Per conèixer millor els antecedents del cas us aconsello que llegiu el capítol inicial de la sèrie (aquest). I també que llegiu aquí el capítol anterior. Eduard Artells comença la resposta dient que l’article de Fuster ja se l’esperava, però reconeixent que, en canvi, l’ha sorprès, per inesperada, la carta al director de Maurici Serrahima.
Per conèixer millor els antecedents del cas us aconsello que llegiu el capítol inicial de la sèrie (aquest). I també que llegiu aquí el capítol anterior. Ja he dit en l’apunt anterior que Joan Fuster va encabir la resposta a l’article d’Eduard Artells dintre de l’espai de la seva secció ‘Restriccions mentals’, però com que
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu
Per conèixer millor els antecedents del cas us aconsello que llegiu el capítol inicial de la sèrie (aquest). I per lligar fils és recomanable que llegiu el capítol anterior (aquest) Després del parèntesis del mes d’agost, la polèmica continua en el número de setembre de Serra d’Or amb la resposta de Joan Fuster: un article
Per conèixer millor els antecedents del cas us aconsello que llegiu el capítol inicial de la sèrie (aquest). I també que llegiu aquí el capítol anterior. La reacció d’Eduard Artells a l’article de Joan Fuster és immediata i, de fet, des del mateix títol i la frase inicial no s’esforça gens a dissimular que s’ha
Per conèixer millor els antecedents del cas us aconsello que llegiu el capítol inicial de la sèrie (aquest). Tot l’embolic comença a propòsit d’aquest article publicat a Tele/Estel. Fuster, home de pocs compliments, va per feina des de la primera frase. L’indigna que la paraula ‘clero’ no sigui admesa en el Diccionari i carrega, en
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu
Sobre el corrector Eduard Artells he parlat unes quantes vegades en aquest Bloc. A part del que en diuen la Viquipèdia (això) o la Gran Enciclopèdia Catalana (això), quan a final de gener de 2021 es varen complir els cinquanta anys de la seva mort vaig publicar aquest apunt i pocs dies després vaig començar
Jordi Sierra i Fabra: tot ell, una cultura. Joan Josep Isern (Enderrock 341, desembre de 2022) Recordo el dia que vaig comprar el primer llibre de Jordi Sierra i Fabra. Va ser el desembre de 1972, fa cinquanta anys, a una llibreria del barri de Sant Antoni, a Barcelona, que freqüentava perquè al costat de
Mentre esperem que els articles de Gabriele Romagnoli que ens parlen de ‘la prima cosa bella’ de cada dia tornin a la rutina habitual -a partir del 9 de gener- us deixo amb un article que aquests dies ha publicat en el seu diari, La Repubblica. I, com sempre us dic, si en la traducció
Ja fa molts anys que vaig arribar a la conclusió que el millor que podia fer pel bé de la meva salut mental era mantenir-me ben lluny de tot allò que sonés a debats, tertúlies i altres mecanismes de (suposat) contrast de parers, tant a la ràdio com a la televisió. I tant si eren
Al meu parer, a l’arquitectura modernista hi ha dos noms per damunt de tots els altres: Lluís Domènech i Montaner (1849-1923) i Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). I Antoni Gaudí, és clar; però aquest home juga en una lliga apart. De Domènech i de Puig m’han interessat les seves trajectòries professionals, no cal dir-ho, però
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu