Erri de Luca (vegeu aquí) és segurament l’escriptor més interessant que ara mateix hi ha a Itàlia. Va néixer a Nàpols el 20 de maig de 1950. És a dir, dos mesos i un dia després que naixés jo. Un detall no gens trivial (per a mi, és clar). Acabo de rebre el seu darrer
Me’n recordo de la meva gran sorpresa quan en els primers anys seixanta veia que les sèries de televisió (‘Bonanza’, per exemple) passaven els crèdits al final de cada episodi. Exactament a l’inrevés de com ens havíem acostumat a veure en el cinema, que sempre projectava els crèdits al començament de la pel·lícula. Cosa que
Una de les moltes coses (totes explicables, només faltaria) que l’A. i jo vàrem fer aquell llunyà dijous 30 de novembre de 1967 –és a dir, tal dia com avui de fa cinquanta-set anys– va ser sortir junts per primera vegada (les classes d’aquell vespre a l’Escola Industrial ens les vàrem saltar vilment) i passejar
La setmana passada, quan anava a fer una visita als bons amics de Vilaweb, vaig veure que el local que fa cantonada entre el carrer de la Lluna i el de Ferlandina estava tancat i barrat. Em vaig aturar un moment i vaig fer la fotografia que il·lustra aquest apunt perquè per a mi aquell
Els seguidors habituals d’aquestes Totxanes saben que la figura del poeta Josep Carner ha aparegut en uns quants apunts al llarg dels vint anys que porto escrivint en aquest Bloc. Si feu clic damunt d’aquest enllaç tindreu accés a una seixantena llarga de textos en els quals la figura del poeta és esmentada, ja sigui
Ho he dit aquí mateix en més d’una ocasió: la memòria funciona com les cireres. Quan les teniu damunt la taula ben apilades i voleu agafar-ne una és inevitable que darrere seu s’esmunyin quatre o cinc més demanant també el seu moment d’atenció. Dit altrament: un record porta fàcilment cap a un altre. I avui
Avui, diumenge 27 d’octubre de 2024, es compleixen trenta anys exactes del dia que vaig deixar de fumar (*). En deixo constància aquí pel que té de rodó l’aniversari però, francament, no tinc sensació de commemorar cap fet heroic o, si més no, meritori. Ep, no vull dir pas que no sigui bo deixar de
La tendència a mentir (o, si us sembla menys contundent, la tirada a maquillar interessadament la realitat) que la publicitat porta clavada en la seva essència més profunda la podem comprovar un munt de vegades al llarg del dia. Recordo haver llegit en alguna banda que el nombre d’impactes publicitaris que un ciutadà rep diàriament
Sóc una persona afortunada: Mare Natura m’ha dotat amb una barba poc consistent. Totalment als antípodes d’allò que en català diem ‘una barba serrada’, d’aquelles que cap al vespre ja t’enfosqueixen les galtes. Durant tots els anys de la meva vida laboral amb un parell d’afaitades setmanals en tenia ben bé prou per mantenir sota
Aturat en un semàfor sento un soroll que immediatament em posa en estat d’alerta. Damunt de la moto com soc no puc veure ni d’on surt ni què el produeix però és un so, un clic-clic, molt característic que ja no sé si el sento directament, filtrat pel casc, o és el meu cervell que
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’anterior capítol) Us presento el vídeo amb el dotzè -i últim- capítol d’aquesta sèrie que reprodueix els moments més interessants de la sessió que es va fer a casa meva el 26 de maig de 2021. L’episodi d’avui el podeu veure aquí. De fet, m’adono que aquest capítol hauria
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’anterior capítol) El vídeo amb l’onzè -i penúltim- capítol de la sessió que es va fer a casa meva el 26 de maig de 2021 el podeu veure aquí. En aquest capítol parlo del crític literari, pedagog i activista cultural Joan Triadú i de les iniciatives que l’any 2021
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’anterior capítol) El vídeo amb el desè capítol de la sessió que es va fer a casa meva el 26 de maig de 2021 el podeu veure aquí. És un capítol bastant llarg en el qual parlo de com vaig començar a transitar per allò que els que hi
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’anterior capítol) El vídeo amb el novè capítol de la sessió que es va fer a casa meva el 26 de maig de 2021 el podeu veure aquí. És un capítol bastant llarg en el qual parlo de tres coses ja conegudes pels seguidors d’aquestes Totxanes: La sèrie d’articles
Aquests dies penso molt en l’estiu de 1974. I no només perquè aleshores érem cinquanta anys més joves. Hi penso per aquest motiu, és clar, i per uns quants més que ara miraré d’explicar. El de 1974 era el nostre segon estiu de casats però, de fet, va ser el primer que l’A. i jo