Als seguidors habituals d’aquestes Totxanes els alumnes i els mestres de l’Escola Castella són referències que els resultaran molt familiars. Un bon dia d’octubre de 2021 vaig rebre un correu de l’Eva R. en el qual es definia com ‘una mestra motivada’ i que em va donar una de les alegries més grans que he tingut en
Com cada 19 de març, mentre a València calen foc a la barraca i fan festa grossa amb pirotècnia i xivarri a dojo, a casa celebrem (d’una manera no tan escandalosa, tot s’ha de dir) que jo faig anys. Setanta-tres, aquesta vegada. I com cada 19 de març també -des que, fa dinou anys, aquest
Els seguidors habituals de les Totxanes deuen recordar la sèrie de nou apunts que fa poques setmanes vaig dedicar a les picabaralles entre el corrector Eduard Artells i l’escriptor Joan Fuster. A la vista de l’interès que tenia l’evocació d’aquells fets de fa més de mig segle la bona gent de Vilaweb em va demanar
Temps era temps els partits de futbol -tant els de Primera Divisió com els de Segona– es jugaven tots el mateix dia i a la mateixa hora: a les 5 de la tarda dels diumenges (l’hivern a les 4, que es feia fosc abans). Us parlo, ja us ho haureu imaginat, dels anys cinquanta, quan
Per conèixer millor els antecedents del cas us aconsello que llegiu el capítol inicial de la sèrie (aquest). I també que llegiu aquí el capítol anterior. Tal com us avançava en l’apunt anterior tanco aquesta sèrie amb un apunt més extens que els anteriors però que em sembla molt oportú perquè reprodueix un parell d’articles
Per conèixer millor els antecedents del cas us aconsello que llegiu el capítol inicial de la sèrie (aquest). I també que llegiu aquí el capítol anterior. El dijous 28 de gener de 1971 Eduard Artells es va morir. Per les reaccions que el seu traspàs va suscitar -i fins on jo sé- sembla bastant clar
Per conèixer millor els antecedents del cas us aconsello que llegiu el capítol inicial de la sèrie (aquest). I també que llegiu aquí el capítol anterior. El 4 de desembre de 1970 Joan Fuster envia a Serra d’Or l’article de resposta acompanyat d’una breu carta a Jordi Sarsanedas, redactor en cap de la revista. Una
Per conèixer millor els antecedents del cas us aconsello que llegiu el capítol inicial de la sèrie (aquest). I també que llegiu aquí el capítol anterior. Eduard Artells comença la resposta dient que l’article de Fuster ja se l’esperava, però reconeixent que, en canvi, l’ha sorprès, per inesperada, la carta al director de Maurici Serrahima.
Per conèixer millor els antecedents del cas us aconsello que llegiu el capítol inicial de la sèrie (aquest). I també que llegiu aquí el capítol anterior. Ja he dit en l’apunt anterior que Joan Fuster va encabir la resposta a l’article d’Eduard Artells dintre de l’espai de la seva secció ‘Restriccions mentals’, però com que
Per conèixer millor els antecedents del cas us aconsello que llegiu el capítol inicial de la sèrie (aquest). I per lligar fils és recomanable que llegiu el capítol anterior (aquest) Després del parèntesis del mes d’agost, la polèmica continua en el número de setembre de Serra d’Or amb la resposta de Joan Fuster: un article
Per conèixer millor els antecedents del cas us aconsello que llegiu el capítol inicial de la sèrie (aquest). I també que llegiu aquí el capítol anterior. La reacció d’Eduard Artells a l’article de Joan Fuster és immediata i, de fet, des del mateix títol i la frase inicial no s’esforça gens a dissimular que s’ha
Per conèixer millor els antecedents del cas us aconsello que llegiu el capítol inicial de la sèrie (aquest). Tot l’embolic comença a propòsit d’aquest article publicat a Tele/Estel. Fuster, home de pocs compliments, va per feina des de la primera frase. L’indigna que la paraula ‘clero’ no sigui admesa en el Diccionari i carrega, en
És curiós: hem hagut d’arribar als setanta anys perquè tant l’A. com jo hàgim tingut l’oportunitat de gaudir d’allò que es defineix com una ‘segona residència’. És a dir, un espai allunyat de casa on ens sentíssim bé (que en el nostre cas vol dir, de manera molt especial, que ens sentíssim ‘com a casa‘).
Sobre el corrector Eduard Artells he parlat unes quantes vegades en aquest Bloc. A part del que en diuen la Viquipèdia (això) o la Gran Enciclopèdia Catalana (això), quan a final de gener de 2021 es varen complir els cinquanta anys de la seva mort vaig publicar aquest apunt i pocs dies després vaig començar
Avui dedicaré un espai molt breu a deixar constància d’una expressió en llengua del 155. Em refereixo al famós ‘al loro’ que, tot i que l’hem traduït directament com ‘al lloro’, vol dir el mateix que ‘compte’, ‘al tanto’, ‘atenció’, ‘no badeu’ i un munt d’expressions més que el català té per donar i vendre.