Per Gran de Gràcia trobem una amiga que no vèiem des de fa molt. ‘Encara sort que ens hem trobat pel carrer i no en un enterrament, que és on últimament solem coincidir amb els coneguts de la nostra edat’, li dic. Després de posar-nos al dia de la creixença dels respectius nets, de com
Estimadíssim Tom, D’aquí a poques hores compliràs un any, el teu primer any. Una fita important per a tu, evidentment, però sobretot pels teus pares, per la teva germana i pels teus avis que demà, quan dinarem plegats celebrant l’aniversari, no tindrem prou pitets per eixugar-nos la bava que ens regalimarà boca avall. Que, de
Em diuen els meus contactes que a Itàlia estan molt contents amb el seu Tribunal Constitucional perquè acaba de dictar una sentència que farà història: per primera vegada en aquell país es reconeixen al pare i a la mare els mateixos drets a l’hora de transmetre els cognoms als seus fills. Fins fa cinc anys
Dijous Sant. La bona gent del programa ‘Avui sortim’, de Ràdio 4, em convida a participar en una tertúlia dedicada als avis (homes). Quasi quaranta minuts parlant de fills i de nets que tant a mi com als dos altres avis convidats ens passen volant. La Samanta Villar, conductora del programa, s’interessa per les nostres
(La sèrie comença aquí) Maria del Mar Bonet amb Jordi Sabatés. Joan Josep Isern (Enderrock 328, març de 2022) Quan el desembre passat planificava els articles d’aquesta secció pensava fer una ‘primavera Jordi Sabatés’ que consistia a dedicar els articles d’abril, maig i juny a parlar des de diversos angles d’aquest músic i compositor que
Com cada 19 de març acompleixo el ritual d’escriure un apunt (*) referit al meu aniversari. El setanta-dosè, més exactament. (*) AVÍS: Un apunt que m’obliga a traslladar a demà, diumenge, el resum que faig cada dissabte dels articles de Gabriele Romagnoli al diari La Repubblica. Setanta-dos anys, tu. Una edat que ja és força
(Vegeu aquí l’article anterior) Després de penjar l’article anterior em va venir a la memòria que quan es va morir mon pare, l’any 2010, mentre buidàvem el pis vaig trobar en un calaix uns quants exemplars de “Selecciones” i que vaig emportar-me’n almenys un. Sort que tinc tota la biblioteca de casa catalogada i, efectivament,
A la ràdio fan un diàleg en què intervenen tres pares (homes) amb fills de diferents parelles que intercanvien opinions sobre els aspectes directes i indirectes de la qüestió. A mitja conversa la conductora del programa introdueix el tema dels avis. Una de les preguntes és com varen encaixar la notícia que tornarien a experimentar
Vaig a la llibreria on habitualment compro premsa –des de fa unes setmanes només El Punt Avui, que si volgués algun diari autonomista ja aniria servit amb La Vanguardia española que, com que són veterans saben dissimular millor que els novençans les vergonyes– i damunt d’una pila de novetats que acaben d’arribar veig un exemplar
Grrr… Aquella exasperant situació de veure com, en arreglar una cosa que no anava bé, es desmanega la cosa del costat que fins ara funcionava perfectament. Efectes colaterals que et toca de patir tant quan decideixes fer reformes al pis com quan mires de fer canvis en l’ordinador. Reaccions que et fan pensar que, talment
El dijous i el divendres de la setmana passada vaig viure una experiència que en els quasi deu anys que porto practicant l’ofici d’avi encara no havia tingut l’oportunitat de viure: el meu net Tom – de vuit mesos i mig- es va quedar adormit mentre el tenia en braços. Ja sé que per a
Passo pel carrer Pelai i m’adono de com l’Ajuntament ha pintat una àmplia franja de la calçada per treure espai per a la circulació dels cotxes i donar-ne a vianants i, sobretot, ciclistes, patinetaires, corredors de patins en línia, monopatins i usuaris d’altres tipus d’artefactes relacionats amb la mobilitat i amb la murga a la
Un dia de la setmana passada circulant pel carrer Urgell em va venir al cap el record d’una paraula que dormia dintre meu des de feia un munt d’anys sense donar senyals de vida fins a aquell precís moment. És la paraula lopedevega que es referia al nom de l’escola -la ‘Academia Lope de Vega’–
Jordi Sabatés, amb tot l’enyor. (Article meu que Vilaweb va publicar –vegeu-lo aquí– el dimecres 12 de gener de 2022) Arribo a casa després d’un parell d’hores fent uns quants encàrrecs que requerien una certa atenció i, per tant, desconnectat del que passava al món i en obrir el mòbil em trobo una pila de
De ‘Let it be’ a ‘Get back’, o com explicar el final dels Beatles (Article publicat a Vilaweb –aquí– el dimarts 4 de gener de 2022) Les sessions de preparació de ‘Let it be’, l’últim disc dels Beatles que va sortir a la venda, varen tenir ocupat el quartet de Liverpool durant tot el mes