Una de les coses que el pare ens va ensenyar a mon germà i a mi és la importància que tenen les primeres impressions. ‘El primer cop d’ull és el que val’, ens deia per fer-nos entendre que una vegada has construït una opinió -positiva o negativa, tant se val- sobre la teva persona canviar-la
En l’apunt d’abans de ahir parlava les reunions telemàtiques. Ho feia de passada, cosa que no em va privar de qualificar-les d’horrorós sistema. Avui en parlaré una mica més. Però per començar no vull deixar-me en el tinter la sorpresa que vaig tenir quan, pensant en l’assumpte, vaig adonar-me que, d’alguna manera, jo em podria
(La sèrie comença aquí) 1989: la tancada Joan Josep Isern (Enderrock, 317; maig de 2021) ‘Mentre jo sigui conseller cap mosso no expulsarà Raimon ni cap dels altres cantants d’aquesta casa’. Això deia Joan Guitart a un grup de periodistes que li preguntaven què pensava fer, com a conseller de Cultura, després que un grup
Aquests dies de canvis i cares noves en la composició del Govern he recordat una notícia de fa unes setmanes segons la qual la senyora Caterina Mieras, –militant del PSOE d’aquí i consellera de Cultura durant dos anys en l’època del primer Tripartit— havia ingressat a Sociedad Civil Catalana (vegeu aquí la notícia) i no
Avui el mestre Robert Zimmerman -en el món de la faràndula Bob Dylan– compleix vuitanta anys. I, a més a més, en plena activitat. La meva fascinació per aquest músic em ve de moooolt lluny, de fa cinquanta-cinc anys, i crec que puc afirmar que vaig ser dels primers que aquí es varen interessar per
Aquest cap de setmana, mentre la Mila i jo juguem ‘a inventar contes’ (i mentre, de passada, em meravello que encara mantingui intacte l’interès per aquest joc tot i fer-se ella cada dia més gran) ens adonem que el nom del seu germà –TOM– llegit al revés és MOT. En aquell moment se l’il·luminen els
De tant en tant m’agrada assistir a rodes de premsa de presentació de llibres o d’exposicions que m’interessen. De fet, procuro ser molt selectiu. Per diversos motius, un dels quals és el respecte que em mereixen els companys periodistes que hi van a treballar i, per tant, el meu objectiu és no fer gaire nosa
Com una prova indiscutible que després de la pandèmia hi ha futur -o, millor encara, hi ha vida- l’A. i jo anunciem amb alegria que a les nou i quatre minuts d’aquest matí ha arribat al món el Tom Isern Sánchez, el nostre segon net. Un altre que farà tronar i ploure… I ja que
Bob Azzam (vegeu aquí el seu perfil a la Viquipèdia) va nèixer a El Caire el 1925 i es va morir a Mònaco el 2004. Durant els anys seixanta va tenir una enorme popularitat a França i també aquí amb unes quantes cançons de caire arabitzant que segurament desagradaran als llepafils habituals. El seu gran
(La sèrie comença aquí) Molta Motta! Joan Josep Isern (Enderrock, 315; abril de 2021) El recent homenatge celebrat al festival Barnasants i la concessió del Premi Enderrock d’Honor del 2021 han posat novament d’actualitat la cantant Guillermina Motta, intèrpret de mil registres, veterana de la Nova Cançó i dona inquieta, divertida, contradictòria i, per damunt
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu algunes imprecisions,
Com cada matí, em llevo una mica abans de les sis i, abans de posar-me a la feina, esmorzo. Com (gairebé) cada matí també, l’A. ja fa estona que és llevada, ha preparat els cafès i els acompanyaments i repassa les notícies del dia a l’ordinador. Veig que avui, per comptes de les ‘Chiquilín’ habituals
(La sèrie comença aquí) Alguns silencis especials Joan Josep Isern (Enderrock, 314; març de 2021) No cal ser expert en Frederic Mompou per valorar els silencis en la música, la importància d’aquells espais entre nota i nota a través dels quals alguns autors aconsegueixen que la màgia i la sensibilitat es posin a cent. Més
Un dia del mes de juny de l’any passat vàrem rebre un missatge per correu electrònic sobre una iniciativa que a casa ens va semblar molt interessant: ‘Arrels. El món que torna’. Val a dir que la proposta ens agafava sortint de la primera fase dura de la pandèmia i, per tant, la nostra sensibilitat
Seguint els sempre assenyats consells de l‘A. visito l’exposició a l’aire lliure “Barcelona fotògrafes” (aquesta) que es pot veure fins al 6 de juny a la gran plaça de davant del Born. Allí on, orgullós, hi ha plantat aquell pal de 17,14 metres d’alçada amb una gran senyera onejant a la punta que molesta tant