Fa un parell de mesos, tot endreçant els prestatges de casa on guardem els contes de la Mila vaig veure que de l’interior d’un dels llibres s’esmunyia un full de paper. Pertanyia a una llibreta que li vaig donar fa molt de temps perquè hi dibuixés, retallés o fes el que li vingués més de
Dilluns, quarts de deu del vespre. Sopem a la fresca a la terrassa del noi gran de casa quan el mòbil ens avisa de l’arribada d’un missatge. Un bon amic ens diu que s’acaba de morir Xavier Mercadé, una de les ànimes des del primer moment de la revista ‘Enderrock’ i el fotògraf musical de
Aquests dies preparo el debut italià de la nostra neta amb el viatge que farem a Venècia els primers dies de setembre i penso amb més intensitat que mai en com va ser la nostra estrena italiana. I, com no pot ser altrament, em ve al cap aquell viatge a Florència i a Arezzo tot
Les matinades de cap de setmana d’aquest estiu escolto la repetició del programa de Catalunya Ràdio ‘Viva l’Italia!’ (aquest) que condueix David Guzmán, un home de que música italiana (i d’algunes altres coses més) en sap un niu, cosa que demostra en cada emissió. Avui he descobert que una cançó que a casa nostra està
Vaig a casa del noi gran a regar les plantes. Són a fora, de vacances. Abans de pujar, vaig a un bar proper i esmorzo. M’instal·lo a la terrassa i demano un entrepà. Una truita a la francesa feta per un xinès. La globalització. Estranyament no porto cap diari i em dedico a observar el
(La sèrie comença aquí) Beatles vs Stones. L’estiu de l’amor Joan Josep Isern (Enderrock, 320; juliol de 2021) El juny de 1967 va ser un gran mes per als fans dels Beatles. El dia 1 publicaven el mític ‘Sgt. Pepper’s’ (Parlophone) i el diumenge 25 estrenaven en directe davant de 400 milions d’espectadors una cançó
Dintre del programa de l’Any Joan Triadú aquest mes de juliol és el que marca el nivell més alt d’intensitat del calendari. Si més no, del que ha transcorregut fins ara perquè si li faig una ullada a les activitats programades per a setembre i octubre la intensitat es manté, si no puja encara més.
Aquests dies estic llegint amb molta atenció el dietari que Joan Triadú va escriure durant els anys 1938, 1939 i 1940 (quan tenia entre setze i dinou anys) i que molt més cap aquí -el 2001- va veure la llum editat per Proa amb el títol ‘Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent’. Sobre aquest
(La sèrie comença aquí) Enric Barbat, música de tango Joan Josep Isern (Enderrock, 319; juny de 2021) Al final del ‘menrecordo’ dedicat a Guillermina Motta, em referia al moment en què la seva trajectòria es va creuar amb la d’Enric Barbat, i deia que el resultat d’aquest contacte mereixia un article específic. Un article amb
Aquesta és l’entrevista que em varen fer dies enrere la bona gent de Vilaweb coincidint, per una banda, amb el fet de ser el comissari de l’Any Joan Triadú, i, per l’altra, la coincidència d’aquell dia amb el dissetè aniversari de la publicació del primer apunt en aquest Bloc. De fet, aquell dia inicial de
El sempre esgarrifós exercici d’escorcollar les planes de La Vanguardia Española us l’estalvio reproduint la columna d’avui de Quim Monzó. En Monzó, amb el qual tinc un munt de coses en comú per raons d’edat (jo soc del 50, ell del 52), parla de Françoise Hardy, mite de la nostra joventut, que es troba en
En l’atapeït calendari de Dies Internacionals, Universals o Mundials d’Alguna Cosa que tenim al llarg de l’any –una dèria que no s’atura ni en temps de pandèmia– avui li arriba el torn a la música. Pel que sembla, això de la Festa de la Música és un invent (vegeu aquí) del ministre francès de Cultura Jack
Com explicava en l’apunt anterior (aquest), quan es va acabar la lectura dramatitzada del ‘Diari d’un mestre adolescent’ ens va faltar temps per saludar i felicitar el Salva Artesero i la Ruth Vilar, els dos membres de la companyia ‘Cos de Lletra’, per l’estona que ens havien fet passar. Lògicament, a part dels membres del grup
Una de les coses que el pare ens va ensenyar a mon germà i a mi és la importància que tenen les primeres impressions. ‘El primer cop d’ull és el que val’, ens deia per fer-nos entendre que una vegada has construït una opinió -positiva o negativa, tant se val- sobre la teva persona canviar-la
En l’apunt d’abans de ahir parlava les reunions telemàtiques. Ho feia de passada, cosa que no em va privar de qualificar-les d’horrorós sistema. Avui en parlaré una mica més. Però per començar no vull deixar-me en el tinter la sorpresa que vaig tenir quan, pensant en l’assumpte, vaig adonar-me que, d’alguna manera, jo em podria