Seguint els sempre assenyats consells de l‘A. visito l’exposició a l’aire lliure “Barcelona fotògrafes” (aquesta) que es pot veure fins al 6 de juny a la gran plaça de davant del Born. Allí on, orgullós, hi ha plantat aquell pal de 17,14 metres d’alçada amb una gran senyera onejant a la punta que molesta tant
Els amics de Vilaweb em varen demanar un article (vegeu-lo aquí) sobre la figura d’Estanislau Torres, mort fa uns dies quan era a punt de complir noranta-cinc anys d’una manera que va passar gairebé desapercebuda de tothom. De mi, el primer. O quasi. Val a dir que no em feia gaire gràcia escriure un article
Aquest és el primer article que publico a la revista Enderrock pertanyent a una sèrie que he titulat ‘Me’n recordo’ i en la qual cada mes evocaré músics i músiques a través de la meva memòria personal. Estic segur que als habituals d’aquestes Totxanes tant l’estil, com el registre i, fins i tot, algunes històries
(La sèrie comença aquí) Després dels articles de comiat apressats i sota l’efecte sorpresa que es van publicar en el Serra d’Or de febrer de 1971, la distància va permetre que en el número següent ja aparegués una reflexió ‘a propòsit de l’ofici de corrector’ (així es va titular) més concreta sobre l’afer amb Terenci
Puges a la moto i enfiles rampa amunt per sortir del pàrquing. Tan bon punt entomes la claror del carrer et ve al cap una música que feia un munt d’anys que no senties. Com que de primeres no la identifiques fas servir el mètode que mai t’ha fallat: cantar-la protegit per l’escadussera intimitat que
Tal dia com avui de fa un any no era un dia qualsevol. De fet (passeu-me la petita -i perdonable- vanitat), CAP dinou de març el considero un dia qualsevol perquè és la data del meu naixement. Una data que el 2020 havia de ser una mica més especial encara perquè arribava a la fita
(La sèrie comença aquí) El número de febrer de Serra d’Or de 1971 dedicava quatre pàgines amb tres articles de comiat a Eduard Artells. El director de la revista, Jordi Sarsanedas, feia una peça introductòria breu que començava dient: “Inesperadament, hem perdut Eduard Artells. Quan encara el necessitàvem.” El segon article, titulat ‘L’amic’ era de
(La sèrie comença aquí) Després d’aquell incendiari article dels últims dies de novembre de 1970 no recordo grans reaccions ni a favor ni en contra per bé que en aquells mesos jo estava fent el servei militar i la meva capacitat de seguiment de les coses que em podien interessar estava condicionada per aquesta circumstància
Des de sempre he tingut interès per conèixer detalls d’un parell d’esdeveniments que varen tenir lloc a Barcelona, la meva ciutat, els primers anys de la dècada dels cinquanta. Em refereixo a la vaga de tramvies del mes de març de 1951 (ara fa exactament setanta anys) i al Congrés Eucarístic de l’any següent. Són
(La sèrie comença aquí) La croada empresa per Eduard Artells contra la moda de les ‘Montses’ va posar-se novament en acció en el paràgraf final de l’article ‘El llenguatge de Joan Oliver’, publicat l’octubre de 1970 a Serra d’Or. L’articulista comença parlant en un to molt elogiós de l’estrena al Teatre Capsa de dues obres
(La sèrie comença aquí) L’any 1969 l’editorial Barcino va publicar una selecció de textos d’Eduard Artells amb el mateix títol de la seva secció a Serra d’Or i amb un subtítol força extens que aclaria conceptes al possible comprador que tingués el llibre a les mans amb la intenció d’emportar-se’l a casa: ‘Llenguatge i gramàtica.
(La sèrie comença aquí) El número d’octubre de 1959 -el primer Serra d’Or– ja acollia en les seves pàgines la secció d’Eduard Artells, que a més a més continuava la feina de corrector de la revista que ja exercia a Germinabit. La secció es titulava ‘Llenguatge i gramàtica’ i es va estrenar amb un article
(La sèrie comença aquí) En el número de ‘Germinabit’ del mes de juny de 1959 Eduard Artells parlava del nom popular del Futbol Club Barcelona (tot seguit reproduiré l’article). M’interessa, però, fer una breu aturada per explicar el que passava -i estava a punt de passar- en aquells mesos. Ja he explicat en l’article anterior
Els mesos d’abril i maig de 2012 vaig publicar aquí mateix una sèrie de nou apunts agrupats sota l’epígraf ‘Una cultura de conflictes i embolics’ i amb un subtítol, entre parèntesis, que deia (batalletes de l’arxiver). Com que estic segur que us hi divertireu podeu recuperar tots els apunts escrivint la paraula arxiver en la
Temps era temps -però segur que encara hi ha gent que ho recorda- les àvies i les tietes (i també la mare) feien una cosa que avui seria del tot impensable: mesuraven en oracions el temps de tenir un ou submergit en aigua bullent per fer-lo dur o passat per aigua: si no m’erro, tres